Avui tot era un hihi-haha al Parlament, en la darrera sessió de la legislatura. Molts diputats s’ha acomiadat, i fins i tot s’ha ballat rumba, perquè el Parlament l’ha declarada com a patrimoni de Catalunya. Joan Herrera ha rigut, Albert Rivera gairebé s’emociona quan ha dit que sempre recordarà d’on prové –com si hagués de ser el proper president d’Espanya, o marxés a l’altra punta del món per sempre més-, Marina Geli s’ha recordat de la democràcia, i David Fernández ha qualificat el Parlament de ‘Matrix’. La nota més alta se l’ha endut Dolors Montserrat del PP que ha plorat en el seu comiat, i així la festa ha estat completa.
Mentre emulàvem la festa dels feliços anys 20, a Madrid, una seriosa Soraya Sáenz de Santamaría ha fet de Darth Vader dels divendres. No en va, havia d’anunciar que el famós i temut article 155 de la Constitució, ja ha sortit de la cova per posar-se a disposició de l’Estat al gran tauler d’escacs que fa mesos i mesos que enfronta Catalunya i Espanya. La Moncloa acabava d’anunciar que treu l’artilleria pesant, i sense dir-ho explícitament posa sobre la taula la suspensió de l’autonomia en cas que Catalunya declari la independència.
No es preocupin, perquè la xerinola al Principat no durarà gaire. Malgrat aquests moments de distensió, que tots ens hem de permetre i que ha deixat un abraçada de David Fernández amb Dolors Montserrat –tot i les distàncies ideològiques-, el sobiranisme segueix avançant fitxes, mentre ‘Catalunya sí que es pot’ ha revelat qui aixecarà el seu estendard. Permetin-me abans dir-los que l’abraçada entre Fernández (CUP) i Montserrat (PP), només ha estat possible gràcies a la idiosincràsia dels catalans i de la seva forma de relacionar-se i relacionar-se per fer política. Això –que no entén el populisme espanyol- és impossible de veure a cap altre parlament de l’Estat.
Dèiem que ‘Catalunya sí que es pot’ ha revelat el nom del seu cap de llista. Es tracta del president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Lluís Franco Rabell, que públicament amaga el primer cognom. Franco farà tàndem amb Fachin, i així vostès podran fer la gràcia completa. A priori, es tracta d’un candidat de perfil baix que haurà de fer la difícil doble tasca de ser mínimament contundent a la mateixa vegada que s’intenta donar a conèixer. L’aposta és comunicativament molt arriscada, però no s’ha de caure en el menyspreu a l’adversari. S’ha d’entendre que aquest sí que és un candidat de confluència, perquè no han estat capaços de trobar cap altre.
A l’altre cantó, Lluís Llach posa en lletres d’or el seu nom al número 1 de la llista de ‘Junts pel Sí’ a Girona, i Germà Bel hi estampa el seu al número 1 de Tarragona. Dos patums, dos experts, dos revolucionaris, dos patriotes més aixequen la seva llança per defensar Catalunya en la més important de les escomeses: les plebiscitàries del 27 de setembre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
