Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Les mesures del Govern són un frau

            Ha de quedar clar que la meva opinió és que aquest frau va començar ja en temps del dictador i s’ha anat accelerant durant l’època de la transició, després […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 23/06/2010

            Ha de quedar clar que la meva opinió és que aquest frau va començar ja en temps del dictador i s’ha anat accelerant durant l’època de la transició, després amb els successius governs d’Adolfo Suárez, de Felipe González, de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero. S’ha de dir que en principi el creixement i la destrucció de territori eren lineals, fins que amb Aznar va passar a ser la destrucció exponencial per a continuar amb un creixement lineal. En temps d’Aznar se’ns va fer creure que Espanya era el país que més avançava del món occidental, perquè com que havia partit d’un PIB baix, el creixement era superior a molts països europeus, que ens ajudaven econòmicament a fer aquest creixement. Però allò que no va tenir ningú en compte és que aquest es feia damunt un buit, s’estava edificant un edifici molt alt, al qual no se li havien fet els fonaments adequats. Aquesta és la lliçó que no volen aprendre, o que malden per oblidar-la, tots els mitjans de comunicació antiesquerra (de quina esquerra es tracta si no n’hi ha?), llavors anti els que es denominen d’esquerra sense esser-ho. I tota aquesta caterva de tertulians que són totalment predictibles, ja que cada dia diuen el mateix i que ho fan com si fossin màquines robotitzades. És el cas d’una tertúlia política de l’espai televisiu “La Noria”, que tant els que estan a una banda com els que estan a l’altra, fan, per una grapada d’euros, un espectacle lamentable i sempre igual. Semblant als antiindependentistes del dilluns de Catalunya Ràdio.

            A veure si ens entenem, com és possible que el Govern no tengui maneres de fer pagar la crisi als que l’han provocada? Com és possible que el nombre de milionaris augmenti a l’Estat espanyol en temps de crisi més d’un 11%? Per què els primers que s’han de salvar són els sectors financers, culpables de la crisi, quan el que ocorre realment és que se salven els sous milionaris dels seus directius, més d’un dels quals deu formar part de l’11% que han passat a formar part del club dels milionaris?

            No entenc que si una persona intenta fer-se un racó per quan sigui vell, ja sigui posant doblers davall una rajola, en una lladriola o en un banc, segurament quan arribi l’edat corresponent tendrà els doblers que hi ha dipositat, i si va fer bé els càlculs, hi haurà els doblers suficients per continuar tenint una vida digna. Igualment si el que es fa responsable de fer aquest racó és l’Estat i cobra uns doblers mensualment a una persona, que fa 30, 40 o 50 anys de feina, quan es jubili se li ha de garantir el sou per continuar vivint dignament, segons el cost de la vida. L’Estat i tota la parafernàlia de ministres i directors generals han d’haver fet els càlculs perquè així ocorri, passi el que passi. Si el sistema financer és capaç de baixar o pujar en un dia 10.000 milions d’euros, que sigui aquest sistema el que pagui els enderrocs econòmics que ha provocat i no els pobres jubilats i treballadors.

            Igualment si l’Estat actua com a patró i té treballadors i treballadores perquè facin feina pel seu compte, el funcionariat, l’Estat ha d’actuar de tal manera que ha de complir els compromisos que ha contret. No pot ser que quan tengui problemes retalli els sous d’aquestes persones que no feien més que formar part de la cadena dels engranatges econòmics perquè tot funcionàs amb normalitat. Si aquestes persones no han errat en la seva manera de treballar, l’Estat no les pot pagar retallant els seus sous, quan aquestes persones tenen els seus guanys programats i destinats a les despeses habituals i extraordinàries. Solament si l’Estat és una dictadura pot actuar d’aquesta manera.

            Si les polítiques de la dreta i de l’esquerra han estat esgarrades, si no n’han sabut, si no han estat capaces de crear un model econòmic que tengués futur, haurien de dimitir tant els uns com els altres i donar pas a persones que tenguessin algunes idees i que en sabessin, ja que el seu fracàs, el fracàs d’aquesta gent adulta, que sol dir que va tenir una més bona preparació escolar, ha fracassat moltíssim més que els joves en el mal anomenat fracàs escolar.

            És un frau que es facin retalls i congelacions a persones que no van gens sobrades de diners per a les primeres necessitats vitals, si les polítiques i les reformes posades en marxa han estat dictades per organismes com l’FMI, l’OMC, o la UE, o altres organismes que obliguen tots els països a fer el mateix per mantenir aquesta quota existent de milionaris en tot l’àmbit mundial. Segurament els primers que es troben en aquestes llistes són els seus dirigents. Per això, consider que les mesures adoptades són un frau.