Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Les melodies britànica i espanyola, com la nit i el dia

 El soroll mediàtic tant a Edimburg com a Londres no és ni de bon tros tan intens com en el cas català. El referèndum és part de la vida quotidiana, […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 07/02/2014

 El soroll mediàtic tant a Edimburg com a Londres no és ni de bon tros tan intens com en el cas català. El referèndum és part de la vida quotidiana, part de la normalitat del 2014 al Regne Unit. El sobiranisme escocès té totes les de perdre el 18 de setembre de 2014. Això no vol dir que Westminster no mogui un dit per defensar la integritat territorial de l'Estat. El primer ministre britànic, David Cameron, ha esperonat els unionistes aquest divendres en un discurs que demostra una estratègia assenyada, amb molt més fons que la simplicitat de la retòrica espanyola.

Diu Cameron: “És una decisió estrictament i únicament dels escocesos; ara bé, jo crec fermament que Escòcia ha d'estar interessat a quedar-se al Regne Unit, ja que d'aquesta manera, Escòcia té espai de prendre decisions al mateix temps que tenen la seguretat de pertànyer a quelcom més gran. Des de Holyrood, es pot decidir què passa a cada hospital, escola o comissaria de policia escocesa, i a la vegada, formen part d'un projecte global més gran. Aquests són els arguments que continuarem recordant fins el setembre, però és la seva decisió, el seu vot”.

L'ocupant del número 10 de Downing Street ha parlat de debat, ha recordat la història compartida i els nexes familiars i empresarials entre territoris -que no es perdrien tot i la hipotètica independència, ha admès, però que costarien més de mantenir-, ha admès que la resta de l'estat sortiria perdent, ha lloat el whisky i les energies renovables escocesos, ha esmentat els èxits de l'equip olímpic britànic el 2012 i tot plegat ho ha posat de manifest en un lloc emblemàtic: el parc olímpic que va allotjar l'olimpíada de fa dos anys. 

És evident que l'executiu de Westminster també té els seus punts foscos, com ara negar-se -de moment- a un cara a cara Cameron – Salmond, com demana el líder de l'SNP. Tanmateix, el discurs té una melodia ben diferent a l'espanyola, no hi ha dubtes. Cameron es mostra comprensiu i entenedor. Intenta influir, és clar, però com a mínim de portes enfora, intenta mostrar la cara més amable de l'estat britànic. Juga amb intel·ligència tots els nexes que ha teixit entre uns i altres en els últims anys -com ara l'olimpíada- i no para de recordar de manera implícita que és generós i els ha deixat votar. Els discursos britànic i espanyol són com la nit i el dia i, mentre gràcies a la seva estratègia David Cameron de moment ho té tot controlat, les té totes Mariano Rajoy?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols