Per si algú trobava a faltar els culebrots de les negociacions entre els partits sobiranistes, després de la 'temporada' que va acabar la setmana passada, ja s'ha estrenat la nova: les discussions sobre el full de ruta. No hi ha descans pels espectadors. De fet, ja havia començat abans que l'altra acabés, però ara acapararà tota l'atenció. El punt de partida és un esborrany que ja s'ha filtrat i en què la CUP i ICV també han treballat. Ara bé, tots dos s'han desmarcat aquesta setmana de les negociacions, així que de ben segur hi haurà un estira-i-arronsa equiparable al serial de la declaració de sobirania o de l'acord de data i pregunta del 9N. Quins motius han donat per despenjar-se?
Iniciativa diu que el full de ruta que s'està preparant és de dretes i ha demanat a Esquerra que en dissenyi un des d'una majoria d'esquerres. Conclusió? La mateixa de sempre, no ha canviat res: els ecosocialistes no volen treballar per la independència ni res que se li assembli. No es pot aconseguir arribar-hi obviant cap de les forces que hi donen suport -i menys la que conté el president del país-, de la mateixa manera que el 9N també va haver de comptar amb tots els defensors del dret a decidir per ser un èxit.
Pel que fa a la CUP, culpabilitzen del seu posicionament també negatiu a la poca seriositat de les converses, amb múltiples filtracions aquests dies. Em temo que els cupaires han estat més honestos, ja que és fàcil deduir que, en el fons, la principal raó dels dos és aquesta: les informacions que han circulat aquests dies a la premsa. Unes informacions que, per cert, apunten a un final del procés la primavera de l'any vinent amb un referèndum d'independència o d'una Constitució catalana, i que també descriuen que ICV i UDC intenten aigualir la direcció unívoca del full de ruta cap a la plena sobirania.
És clar, només dos dies després que tant els de David Fernández com els de Joan Herrera critiquessin durament l'acord Mas i Junqueras, surt a la llum que tots estan treballant en el full de ruta conjuntament, cosa que era incoherent amb el que estaven venent. Reacció? Decidir casualment en aquell moment que no veien clar el rumb de les negociacions i despenjar-se (ICV) o congelar el seu suport (CUP). Sense filtracions, les converses discretes haurien continuat i, amb menys o més sotracs, la ciutadania hauria rebut el resultat final en forma de full de ruta acordat per convergents, republicans i potser, o potser no, la resta. Com a mínim, els electors no haurien hagut d'aguantar l'enèsima ronda de míssils creuats entre els qui volen canviar l'status quo que, de veritat, cansa i pot desgastar. És normal, cadascú té el seu parer; el problema no és aquest, sinó que aquesta negociació es pugui convertir en un xou com la d'aquest desembre i gener. Això provoca que els moments d'unitat des de setembre hagin estat fugaços, comparats amb la pràctica totalitat del temps de disparitat. Així, el vaixell cap a Ítaca sempre acaba té el anant a la deriva.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
