Les hipoteques, la pobresa i la banca
No pot ser que un ciutadà que perd la seva llar, desprès de l’execució hipotecària, encara segueixi tenint un deute amb l’entitat financera .No s’entén que a casa nostra existeixin aquestes terribles injustícies socials; quan, per exemple, en la pàtria del capitalisme més feréstec ( Els Estats Units) un hipotecat que lliura les claus de l’habitatge resta totalment alliberat de deutes amb el banc . De fet, el sistema judicial de l’Estat espanyol està basat, en gran part, en lleis ( i mentalitats) ancorades en el segle XIX .Davant d’aquest panorama calen profundes reformes ( socials i judicials ) tal com proposa la UGT de Catalunya i les diverses entitats que formen part de l’anomenat Fòrum Hipotecari . També caldria articular un lloguer social, com a l’Estat francès o a Alemanya. És totalment irracional que el 80% dels ciutadans d’un país, més aviat pobre, pretengui ser propietari .Ara i aquí, si es vol evitar una situació d’autèntica explosió social, és necessari prendre mesures polítiques dràstiques. Els Governs hi tenen molt a dir i total corresponsabilitat: van córrer a subvencionar amb milers de milions els bancs fa dos anys, i ara permeten l´abús i el desnonament d´aquelles persones amb els diners de les quals (capital públic) es va evitar el desnonament dels propis bancs.