Les fissures del bloc sobiranista

Aquestes eleccions passades són un retrat quasi complet (70% de l’electorat) de la ciutadania de Catalunya. Apurant fins el 80% poc canviarien les coses i probablement a favor del canvi. Recordem les grans onades participatives del 82 per fer fora UCD (i el colpisme del 81) i per fer fora Aznar al 2004. Llavors amb aquestes dades a la mà i havent-se presentant per primera vegada tots els partits amb un programa clar sobre  la relació Espanya-Catalunya, la diagnosi és clara 2/3 de ciutadans pel dret a decidir i l’estat propi i 1/5 en contra i 1/7 que s’ho està pensant des del federalisme.
Ara bé, als qui d’aquí en deduïen un bloc monolític de les coalicions sobiranistes s’han equivocat. La conversió programàtica al sobiranisme és totalment tendra tant a CiU com a IC: ja durant la mani i la campanya vàrem veure autèntics contorsionismes tant de Duran (la dreta conservadora) com d’Herrera (l’esquerra conservadora), per mostrar que ells hi eren sense ser-hi, i que prioritzaven el bloc ideològic, al bloc històric pel canvi d’Estat. Duran, dient que tot havia de ser legal i que no estava per la independència; i Herrera que l’Estat sinó era amb la ideologia d’Iniciativa, ja no valia.
 L’endemà de les eleccions s’ha confirmat on està el punt feble del bloc sobiranista. Duran i el grup mediàtic al seu servei han virat de cop el transatlàntic i representant els interessos del lobby del Pont Aeri diuen que no es pot dividir el país, quan estan apostant clarament pels interessos de l’oligarquia que se li’n fot que l’Estat del benestar català estigui en fallida per culpa del deute, fruit del dèficit fiscal. Curiosament a l’altra banda Herrera li fa el joc obertament quan sense oferir cap alternativa immediata, pretén paralitzar el procés cap a l’Estat propi si es produeix una sola retallada. Duran i Herrera s’han convertit en xantatgistes que estan fent la pinça sobre el bloc sobiranista que el que vol és accelerar el pas a l’Estat per acabar amb el patiment de centenars de milers de persones. La ideologia del decadent compromesso histórico a la catalana, els democristians i postcomunistes units contra l’Estat propi.
Però una estafa electoral d’aquest ordre, ja que els diputats de Duran i els d’Herrera van sortir elegits sota un programa clar, no hauria de quedar impune. La gent que ha treballat per la base militants i quadres independents, i de tots els partits que van donar suport a la declaració del Parlament des de CiU a IC passant per ERC, hauran de continuar amb les mobilitzacions que, sense complexos – o interessos- com els d’alguns dels seus dirigents, defensin com un tot la llibertat nacional i la justícia social. I donin una lliçó als que com Duran i Herrera –fent pinça- pretenen contraposar el dia a dia amb el procés cap a l’Estat Català del benestar, per afeblir-lo.