En els últims tres anys, les produccions catalanes han representat un 30% dels llargmetratges produïts a les espanyes, i des de l’any passat s’ha situat als voltants del 47%. De les més de 2.357 llargmetratges produïts des de el 1985 al 2009, 713 varen ser amb participació catalana.
Això, ha produït l’efecte que les productores catalanes al llarg d’aquests deu anys hagin invertit 655,5 milions d’euros.
Ara, les majors han decidit, gràcies a un acord entre la Generalitat de Catalunya i Fedicine a doblar-hi de nou els llargmetratges, al menys entre 35 o 40 al català a l’any.
No podem tirar-ne’n coets, ja que l’objectiu es que en un futur, al menys el 50% dels llargmetratges estrangers hagin de estar-hi doblats o subtitulats al català. Cal recordar el tancament que la patronal del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya va forçar l’any passat – disposen del 81% del sector.
Coneixem el cas del Grup Balaña – aquell mateix que financia al partit lerrouxista de Ciutadans, i els mateixos que participen de l’extingida Festa Nacional – i tota la seva troup d’espanyols, que realitzaran tot el que sigui al seu abast per assolir-ne’n els seus arcaics objectius.
Solament, cal donar-hi l’enhorabona per haver tornat el seny a tota aquesta follia.
