Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

L’enyorat “Siglo de Oro”

Prenguin nota de les darreres trobades “discretes” entre el líder del PSOE, Rubalcaba, i l’elit empresarial catalana; per establir sinergies per aturar el procés independentista al que totes les enquestes […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 08/02/2014

Prenguin nota de les darreres trobades “discretes” entre el líder del PSOE, Rubalcaba, i l’elit empresarial catalana; per establir sinergies per aturar el procés independentista al que totes les enquestes que s’han realitzat i presentat de forma pulcra donen majoria absoluta al Sí+Sí. No parin atenció a la transcendència o al què d’aquestes reunions, car Rubalcaba no té cap projecte tangible amb el que convèncer els empresaris, ni els segons tenen ja suficient poder com per evitar l’allau popular que els ve a sobre. Fixin-se només en el detall del qui, i retinguin-ho per quan algú els digui que PP i PSOE no son el mateix. Perquè Rubalcaba s’entrevista amb l’elit empresarial catalana? El PSOE, des de l’arribada de Felipe González, s’ha anat allunyant del poble -i així, de la seva vocació fundacional-, per convertir-se en un partit més de l’stablishment, la qual cosa els fa creure que qui té la paella pel mànec per aturar el procés a Catalunya és l’elit empresarial. Però aquí qui ara remena les cireres és el poble, i quan Rubalcaba se n'adoni ja farà temps que serem independents.
 

El PSOE s’intenta vendre a través d'una proposta que ni ells mateixos es creuen. Probablement hi haurà algun mitjà que els faci la gara-gara amb això de la tercera via, però l’alt empresariat és gat vell, i de dretes. Sobretot això darrer. Aquest és el problema del PSOE, a Catalunya dit PSC. El procés independentista ha nascut com un clam popular i d’esquerres, perquè els independentistes de tota la vida defensen la independència no com un fi, sinó com un punt de partida per mirar de fer una petita revolució que ens permeti viure en un món més just ergo millor. La clau de volta de tot això és que a això s’hi ha apuntat la dreta, Convergència, i avui el moviment independentista és absolutament transversal. A l’altra banda ja només queda la dreta absolutista (el PP), la populista (C’s, UPyD…), i el PSOE-PSC. Ja només faltava en Pere Navarro dient que la Corona ha de ser l’àrbitre del procés, just el dia que la Infanta Cristina declarava davant l’Audiència de Palma per corrupció. Bravo!
 

Des d’Espanya sembla que tot s’hi valgui contra Catalunya. Sempre hi ha un pòsit imperialista en totes les declaracions dels seus dirigents. Ells sí que viuen encara en aquell Siglo de Oro polític en què eren els reis del mambo i la resta del món ballava al seu ritme. Nosaltres només podem confiar en la gent i en el valor dels nostres dirigents, mentre seguim encadenats a la poderosa maquinària de l’Estat. I tot només per voler votar. Estan tant acostumats a maltractar-nos psicològicament, que de tant en tant els seus insults van més enllà de les seves fronteres actuals. El president d’Extremadura, Monago, ha tingut els cuyong de comparar les balances fiscals amb un “mercat de jueus”, amb la mala sort –per a ell- que l’entitat Israel i Catalunya l’ha denunciat per incitació a l’odi. Ep! Que aquests sí que s’hi tornen; I no s’hi posen per poc! Si a Espanya encara es pensen que la resta de nacions del món ballen al seu ritme, com quan en el Imperio español nunca se ponia el sol, ja es poden anar calçant.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols