Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1055
La República

L’empresa a Catalunya abans de la independència

Catalunya ha perdut atractiu com a país d’oportunitats i la pime, puntal de la nostra societat, ha perdut competitivitat. La crisi econòmica que afecta a tot l’estat o l’entrada d’altres […]

Lluís Feliu
Lluís Feliu 21/09/2010

Catalunya ha perdut atractiu com a país d’oportunitats i la pime, puntal de la nostra societat, ha perdut competitivitat. La crisi econòmica que afecta a tot l’estat o l’entrada d’altres regions i països competidors, han provocat que Catalunya ja no sigui el mateix motor econòmic que havia estat fa unes dècades.

Espanya ens arrossega a un precipici inesquivable que només podrem evitar si ens desempalleguem del llast i potenciem l’emprenedoria del nostre país. Cal renovar el teixit productiu català amb una recuperació de l’activitat de la mà de noves empreses, que més que del sector de les tecnologies avançades, hauran de ser empreses amb una verdadera sortida en el mercat.

Catalunya ha de ser el país dels emprenedors i no ha de caure en els horitzons professionals que primen el funcionariat i mai el risc. El futur de les societats l’escriuen les empreses i les persones, i com més capital humà hi hagi, més alt serà el nivell econòmic i de progrés del país. Abans però cal que tot ciutadà de Catalunya conegui les dades objectives que ens enfonsen dia rere dia i prengui una decisió valenta i definitiva.

Segons un article publicat a La Vanguardia, mentre els nostres estudiants reben un 5% de totes les beques de l’estat, els de Madrid reben el 58%. Catalunya aporta el 22% del PIB espanyol i només se li retorna un 12%. En 25 anys a Madrid s’han construït uns 900 quilòmetres d’autovies i a Catalunya només 20 quilòmetres. Si tinguéssim Seguretat Social pròpia la nostra renda per càpita augmentaria en uns 2.400 milions a l’any.

A més, i segons el premi Nobel d’Economia Aplicada de la UB, Catalunya seria set vegades més rica sense Espanya. Després d’aquestes dades, qui visqui a Catalunya haurà de plantejar-se si vol viure com a català o vol morir com a espanyol.

Lluís Feliu i Roé