LEGALITAT O DEMOCRÀCIA?

Escric la peça d’aquesta setmana sense saber encara el resultat de la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir, que s’ha votat aquest dimecres al Parlament. Tinc la tranquil·litat de saber però, que amb un suport més o menys ampli, aquest text cabdal per la història del nostre país s’ha aprovat amb una majoria més que suficient i més que qualificada.
Durant aquestes setmanes prèvies a la votació al Parlament, molts espanyols – i alguns catalans – han anat dient que Catalunya ni ha estat mai sobirana ni té dret a voler-ho ser. Si això fos cert, cóm s'entendria que tal mes com avui del 1.716 s’hagués dictat el Decret de Nova Planta? Entre d'altres coses, aquesta disposició va preveure que Catalunya s'annexionés a Espanya com a territori conquerit, deixant-la sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política. Per tant, implícitament els espanyols ens van reconèixer com a sobirans, no?
Per una altra banda, uns quants catalans més s’han exaltat tots aquests dies perquè entenien que a Catalunya no se la pot proclamar com a subjecte polític i jurídic sobirà, perquè això seria contravenir la legalitat vigent, de la mateixa manera que ho seria una consulta o referèndum que no fos acceptat per l’Estat Espanyol. Aquesta gent hauria d’entendre (i molts d’ells crec que ho entenen, però tenen altres interessos que els fan fer-se el sord i el tonto) que el dret a l’autodeterminació està per sobre d’una legalitat que no te’l permet exercir (aquí, perquè a d’altres parts del món sí que es pot exercir), perquè és un exercici de legitimitat democràtica reconegut internacionalment.  El que està clar és que si es necessita que algú o altre t’habiliti per exercir-lo ja no és dret a decidir o autodeterminar-se. En tot cas seria algú altre el que decidiria que ens determinéssim, no nosaltres. Per això exercir aquest dret en un estat com l’espanyol ha d’implicar necessàriament saltar-se la legalitat. Perquè no ens empara, ni ho farà mai.
I arribats aquest punt, un dubte: segur que seria saltar-nos la legalitat el fet d’exercir-lo? Perquè si atenem al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides – ratificat per l’Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977 – que diu textualment “Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament , econòmic, social i cultural” qui està en fals, nosaltres o ells?