Per motius que no venen al cas, aquest cap de setmana he visitat una ciutat europea. Per anar-hi he fet ús d’una d’aquestes companyies que es diuen ‘barates’, però que cada vegada ho són menys. El punt de sortida ha estat l’aeroport de Girona. He arribat de bona matinada, i sense perdre massa temps he anat a registrar-me. Després, com a bon ciutadà que a vegades sóc, m’he dirigit al punt d’informació, on he sol·licitat una bosseta de plàstic per tal de dipositar-hi alguns elements del meu necesser, per tal que quedessin ben a la vista quan em registressin.
Al primer pis, el punt de control ha consistint en la ja massa habitual acció de posar la bossa de mà (la única bossa del meu viatge) al detector i automàticament després m’he hagut de desprendre’m per un moment de tots els meus símbols de personalitat que portava a sobre i dipositar-los en una safata de plàstic. El mòbil, el telèfon, les claus, la cartera, el rellotge, un llapis electrònic, la càmera digital i finalment la jaqueta i el cinturó que em dissimula les vergonyes. Fins i tot m’han fet posar-hi la meva bufanda. Tant hi fa que treguis tot el que portes a sobre, fins i tot els mocadors de paper, perquè quan passes pel detector de metalls sempre pita. I llavors, el membre de seguretat et passa un detector de metalls per tot el cos i després et registra amb les mans com si fossis un criminal. Fi de la cerca. Pot continuar.
Automàticament em disposo a agafar les meves pertinences i tornar-me a vestir. El primer que recullo és la cartera, però sobretot m’interessa tornar-me a posar el cinturó. I llavors, a mig vestir, un altre membre de seguretat em separa i m’ensenya la bossa de plàstic. Fantàstic, el petit pot de sabó i el desodorant AXE no poden passar. De debò que no ho entenc. Ell m’explica que tant el desodorant com el sabó contenen 50 ml més del permès, i que per tant, no poden passar. Això sí, m’aconsella que si vull ho facturi. Que graciós… Em pregunto si mai algú ha facturat només un pot de desodorant. Perdó, presumpte arma de destrucció massiva (sic).
Desisteixo de discutir. Ell és un simple robot que acata ordres sense preguntar, i se que de cap manera el convenceré de l’absurditat de tot plegat i de tanta paranoia col·lectiva. Per tant, el pot de sabó i l’AXE comprat del dia anterior aniran de pet cap a un gran pot de deixalles ple d’altres pots. Abans de que es mogui i executi l’acció, li suggereixo que se’l quedi. Que és nou, i que en el fons, li anirà bé. Que tot plegat fot una pudor bestial…
Això sí, tan bon punt m’han fet eliminar qualsevol potinga, em permeten d’accedir a l’espai dutifri, on podré comprar moltes de les coses que tan sols uns metres més enllà m’han fet llençar a la brossa. Qui ho entengui, que m’ho expliqui…
