Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

L’autoestima col·lectiva

En els darrers temps s’observa que en el món ferroviari ( des de diferents àmbits) que les coses es mouen . Aquest “moviment” a favor del tren i del transport […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 02/04/2009
En els darrers temps s’observa que en el món ferroviari ( des de diferents àmbits) que les coses es mouen . Aquest “moviment” a favor del tren i del transport públic ferroviari té uns antecedents, unes causes i , sobretot, unes conseqüències : ja ha arribat als de dalt, al món polític. Ja és una demanda, una exhortació, un clam – social , civil i territorial – que exigeix, de baix a dalt, als representants de la sobirania popular una millora efectiva del servei ( públic ).

La resposta contundent de la societat civil, per tal de fer possible un tren millor, per tal d’ajudar a fer realitat una cosa tan fonamental en la societat actual com és la possibilitat, sense l’estrès i l’agressivitat de la carretera, de poder conciliar la vida laboral i familiar, exigeix un canvi important dels transports públics i molt particularment , del tren convencional. Doncs bé, aquest impuls democràtic des de la base es tradueix en lluites i reivindicacions cíviques concretes. Així , des de L’Alt Empordà observo amb molt satisfacció 3 batalles obertes a favor dels tren: 1/. El combat social dels ferroviaris de Cervera en la seva doble reivindicació, a favor dels seus llocs de treball de proximitat i del manteniment i millorar de la línia Cervera-Perpinya 2/. La pressió ciutadana del comitè d’usuaris de la RENFE Portbou-Figueres-Girona-Barcelona, que, d’una forma diàfana, amb dit prou, amb tots els ets uts, al deteriorament i la regressió del servei ( resulta que un Catalunya Express Figueres-Barcelona , a hores d’ara tarda 30 minuts més que l’any 1987 ) 3/. Les contradiccions i l’empantanegament de la qüestió ferroviària a Figueres, i per extensió , a tot l’Alt Empordà, amb el rerafons del manteniment de l’estació del centre de Figueres per als trens convencionals en les futures rodalies de Girona .

Davant de tot aquest panorama tan bellugadís L’Alt Empordà  no en pot quedar al marge . Sobre això cal seguir insistint, en honor a la veritat, que les institucions altempordaneses estan fent una molt bona tasca en aquesta qüestió ferroviària ( dintre de les seves molt  limitades competències),. De fet , entre tots , el que hem d’intentar és evitar el derrotisme. Hem d’evitar els comentaris destructius que a vegades escoltem en referència a què , d’aquí dos, tres o cinc anys ( quan estigui en funcionament l’AVE ), ens quedarem sense gairebé res ( amb les escorrialles ferroviàries) . No ens podem condemnar a mort nosaltres mateixos .Cal més autoestima col•lectiva .
.