L’atur, la precarietat i la dignitat

Davant de les catastròfiques dades de l'atur i constatant, com diuen la majoria d'economistes – de totes les tendències polítiques – que els aturats majors de 45 anys sense, estudis universitaris, mai més no tornaran a treballar, caldrà trobar alternatives a aquesta situació d'encefalograma pla . Des del punt de vista lliurepensador, només hi veig una solució a l’atur  i la  crisi salvatge  que  patim : canviar radicalment la legislació, les lleis arcaiques actuals, i fer possible que si una persona pren  la decisió, des de la lucidesa, de suïcidar-se caldria ajudar-la a fer-ho i,sobretot, implementar vies perquè aquesta persona arribi a la mort amb dignitat,és a dir, que no hagi de tirar-se pel balcó o tirar-se al tren –com passa actualment- per solucionar el problema de l'atur. De fet, caldrà articular una legislació de darreres voluntats en relació amb l'eutanàsia eugenèsica acceptada personalment des de la lucidesa : com un acte veritablement lliure . Només des de  la llibertat  de debò, no pas el que proposa  el neoliberalisme de molta llibertat  econòmica i de la resta ni parlar-ne, ens en sortirem . Pensem  que ni d’aquí  10  anys  podrem arribar al 15% de l’atur. A més, jo intueixo que  si baixa  una mica  l’atur serà  perquè existeix  molta  precarietat laboral i, en conseqüència,  la gent  seguirà  estant molt  malament . No hi ha dubte que estem   entrant  en una època molt  nihilista. De fet, els que ens manen de debò, el capitalisme salvatge i la banca, en els darrers temps s'han tornat  molt  nihilistes. En aquests  moments  només hi ha una solució: la solució  final,  la que  va  proposar Walter Benjamin : el suïcidi  digne . Per aquesta raó penso , considero que s'hauria de legalitzar l'eutanàsia eugenèsica lliure.