Dijous, 16 de setembre de 2021 - Edició 1148
La República

L’atur i el suïcidi

             El fet que un treballador es volgués cremar a l’estil bonze dins l’edifici de CCOO de Palma i els 23 treballadors de France Telecom que s’han anat suïcidant, davant […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 24/11/2009

             El fet que un treballador es volgués cremar a l’estil bonze dins l’edifici de CCOO de Palma i els 23 treballadors de France Telecom que s’han anat suïcidant, davant les restriccions que ha duit endavant la companyia, els acomiadaments i els canvis de funció de feina sense tenir res a veure amb la que havien fet fins aquell moment ni amb la preparació obtinguda, ha fet que m’interessàs per la qüestió i em disposàs a escriure’n un article. Molt més encara, quan un amable lector, que va fer un comentari sobre un article anterior, va expressar el seu desig que es tractàs el tema dels suïcidis per motius de l’atur.

            En principi no crec que el suïcidi sigui una conseqüència de l’atur, d’haver perdut la feina o de tenir problemes econòmics per subsistir. Avui en dia existeixen múltiples maneres de sobreviure sense tenir ingressos monetaris. Hi ha un tant per cent molt elevat de gent aturada que treballa a l’economia submergida, que fa qualque feina cobrant l’atur i algun sou de misèria o es dedica a reciclar el que troba en els contenidors d’escombraries. Es pot subsistir a través dels menjadors socials i es pot trobar aixopluc en algun lloc públic; s’arriba a aquest extrem, quan la família ja no pot o no vol ajudar. A les Illes Balears, la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració va aconseguir que s’aprovàs un decret que ofereix menjar, vestit i aixopluc a totes les persones que ho necessiten. Se suposa que això és el que ha de fer qualsevol govern d’un país desenvolupat. I quan un es troba en una d’aquestes situacions límit se n’adona dels pocs diners que es necessiten realment per viure. Ens hem acostumat tant a consumir que hem perdut la noció d’allò que és estrictament necessari. Gastam més doblers en objectes i productes superflus que en els de pura necessitat.

            Explicat tot això en el paràgraf anterior, s’ha de dir també que les estadístiques indiquen que quan augmenta l’atur, també augmenta el nombre de suïcidis. I tenim els casos que hem posat com a exemple; per tant, és un més dels múltiples factors que conduiran una persona a llevar-se la vida. Però una persona que se suïcida quan rep la notícia que es queda sense feina, també s’hagués pogut suïcidar per moltes altres causes. Entre les persones adolescents i fins a la vintena d’anys, la causa detonant de suïcidi ha estat el fracàs escolar, la manca d’amistats i de no sentir-se estimats; entre les persones que tenen entre vint i quaranta anys, el suïcidi pot ser provocat pel fracàs laboral i per qüestions amoroses; entre els quaranta i els seixanta anys, el suïcidi sol ser provocat per problemes econòmics o familiars que fan que el tassó vessi i els majors de 60 anys, per malalties terminals o per soledat. Però qualsevol persona pot estar preparada per poder sobreviure a qualsevol de les causes detonants citades. A vegades l’efecte dòmino, la imitació i la publicitat en els mitjans de comunicació pot ser també una causa última de matar-se.
De totes maneres una causa molt important és l’educació rebuda a la família, a l’escola i a la societat. Si s’eduquen persones arrelades, integrades a l’entorn, solidàries, amables, obertes i fortes davant qualsevol contratemps, no s’haurà de témer que els arribin ganes de llevar-se la vida. S’ha de témer de les persones dèbils, consentides, i sense resistència davant les contrarietats, persones que no han madurat i no han après a frustrar-se, tendran més possibilitats de poder caure en el pou de la desil•lusió i de la desesperança. La societat individualista i competitiva actual propicia bastant aquest tipus de persones. La societat dels excel•lents pot provocar conductes suïcides i persones corruptes, que cerquen a partir de la corrupció el camí de l’excel•lència, aquesta paraulota que n’hi ha que s’han encaparrotat a mesclar amb l’educació i contaminar-la.

            Una altra de les causes es troba en el desprestigi de les institucions i dels polítics que crea persones descregudes i desarrelades de la societat. A aquest desarrelament també hi ajuda l’apropiació de pautes culturals diferents a les nostres, com pot ser el nostre costum de tenir un dia per visitar i pensar en els nostres morts, que ara s’ha contaminat amb el “halloween”, costum americà, que fa que els morts es converteixin en enemics dels vius, costum i tradició totalment contraris als nostres i que no perdré el temps en explicar.

            De totes maneres, les persones que envolten el que es volia llevar la vida cremant-se o els responsables de France Telecom han de posar en marxa un pla per intentar que l’efecte dòmino s’aturi i eliminar les causes de suïcidi en persones que tenguin un alt risc d’enfonsar-se.