Lao Tse a l’Àfrica

“Fins i tot un viatge de mil milles comença per un primer pas…” però està clar que si ens volem moure hem de seguir caminat.
Arribarem a Àfrica com uns turistes il•lusos, il•lusos i a més tubabs (blancs). Mil idees al cap planificades a l’estil europeu, però que a l’Africa no s’aguanten pel seu propi pes. Si alguna cosa queda d’aquell parell de somiadors, es la ferma creença que eradicarem la malària. De la resta, res.
Res d’imaginar-se un viatge de 300 km en 3hores… Res de pensar que els cotxes no poden pujar a les voreres… Ja no creiem en l’ITV ni els controls alimentaris de sanitat… res.
Abans de marxar, quals exploradors conscienciats del que ens havien explicat de l’Àfrica, varem escriure a un munt d’ONGs… una setmana…Gàmbia… algú ens necessita? Davant totes les negatives que varem rebre varem fer ús de la frase “jo m’ho cuino, jo m’ho menjo” i així va néixer Stop Malària Barcelona.
Però STOP MALARIA no neix d’una decisió precipitada abans de marxar de vacances. Tant el meu company com jo treballem als aiguamolls del Delta del Llobregat, fa uns 60 anys allà hi havia malària.
Gràcies a un sistema de sanejament d’aigües, fumigacions, etc… la varem aconseguir eradicar. I doncs, un cop feta aquí la feina perquè no resoldre-ho a l’Àfrica on hi moren d’1 a 3 milions de persones l’any, en la majoria nens. La resposta es fàcil: ni es tenen les mateixes ganes, ni es poden fer servir les mateixes eines.
Potser podríem caure en l’error de pensar que evitar la mort de persones amb malària es una tasca difícil, només digna d’aquelles persones que es passen moltes hores al laboratori i molt temps esperant una subvenció. Aneu molt equivocats. Salvaguardar vides de la malària ho pot fer tothom. Es tant senzill com donar-li una mosquitera a un nen. El mateix Pedro Alonso va quedar meravellat dels resultats en les seves primeres investigacions a Gàmbia. Ara, després de rebre un Premi Príncep d’Astúries, el tenim enfeinat a la recerca d’una vacuna contra la malària. I quan ho faci en Lao Tse haurà fet un pas gegant en el seu viatge de mil milles, però de moment l’únic que ens resta es seguir fent passets mentre anem repartint mosquiteres.