Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

L’amor lèsbic viatja a la lluna

Feia temps que volia parlar de Love of Lesbian, una banda que té un nom el qual, quan el tecleges al Youtube el primer que t’hi apareix són dones joves […]

Hèctor Buenaventura
Hèctor Buenaventura 14/04/2009

Feia temps que volia parlar de Love of Lesbian, una banda que té un nom el qual, quan el tecleges al Youtube el primer que t’hi apareix són dones joves i atractives tocant-se. Però que això no us faci caure en un equívoc. Love of Lesbian (acca* LOL), per qui no ho sàpiga, són cinc mascles peluts i bastant cardats que tenen una banda, diguéssim “indie pop” per a dir alguna cosa, i que fan música des de ja fa més de 10 anys. Aquesta banda de Barcelona va començar a cantar en anglès però va ser amb el seu canvi a l’espanyol quan van donar el salt i ràpidament van esdevenir una espècie de banda de culte. Això i tel·lonejar els The Cure cap al 2000 en la gira que va fer el grup anglès per l’estat espanyol va ser el que va desencadenar que el seu nom estigués en boca de molta gent. El fet és que pel que es veu LOL gaudeix de tenir uns seguidors incondicionals que s’apropen al fonamentalisme més radical. Tant radicals com els seus detractors. Sigui com sigui, tant uns com els altres estan d’enhorabona tenint en compte l’aparició del seu sisé elapé que porta com a títol 1991 – O como generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna – (Music Bus 2009).

Fa poc, tot just el dia que la banda va penjar un parell de temes al seu Myspace, llegia en algun bloc musical d’un hipotètic fan una crítica bastant vehement sobre el nou treball dels LOL. Crìtica injusta més que res perquè igual que un Myspace no és la millor manera d’escoltar música, un sol tema musical descontextualitzat no fa un disc. Jo, per la meva banda, em vaig abstenir d’escoltar-los fins que no tingués el disc a les mans per poder-ho fer d’una manera detinguda, intentant que els prejudicis no em fecin una jugada. Com li deia en Santi Balmes, preguntat pel nou disc, a la Bibiana Ballvé en el programa Ànima de la setmana passada, serà molt difícil poder escoltar aquest disc sense tenir en compte, com a mínim, els dos discos anteriors. I té raó; segurament perquè aquests discos han acabat essent molt interioritzats pels seguidors de la banda i perquè musicalment són molt notables i complets, la qual cosa fa difícil superar-los. Així doncs vaig intentar escoltar-lo com si fos el seu primer disc (no sense les raonables dificultats) i realment puc assegurar que si es fa així, aquest 1991 dels LOL no decebrà als més incodicionals. És ben cert que no representa, creativament parlant, un gran pas endavant i que amb ell no s’aposta per a fer girs estil·lístics que facin pensar en un canvi de tendència musical de la banda. Algú diria que és més del que ja havien fet anteriorment. Tot i això, hi ha petits detalls que ens resultaran nous i que conjuminats amb l’estil habitual que els ha donat tant d’èxits, faran gaudir convençuts i neòfits.

Si haguéssim de destacar alguna cosa nova que diferenciï aquest disc dels anteriors seria la voluntat de fer ballar a un públic més acostumat a cantar uns temes, ara surrealistes ara hiperrealistes, i caracteritzats per una certa introversió. I, a més, cal fer notar una certa sintonia amb sonoritats que recorden a certes bandes britàniques que segurament els han influenciat de manera clara. Però malgrat tot això, dins el disc hi trobarem temes pop que freguen, en ocasions, el disco més sibarita que et fa moure sense tenir-ne gaire ganes. Hi abunden bones cançons on el que hi destaca, per sobre de tot, són boniques melodies ben musicades i que ens apropen un altre cop a l’èpica a la que ens tenen acostumats. I, com en els altres discos, la música ben feta està sempre amanida amb la veu d’en Santi Balmes, que cada cop més assoleix allò que se li demana a una veu peculiar, que doni la personalitat definitiva a una més que bona banda de pop.

En resum, els LOL segueixen despertant-me una sensació de descoberta adolescent, com quan un era a la pubertat i escoltava música sentint que era la més especial del món i que, de retruc, et feia sentir a tu mateix el més especial del món. 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tv1ML4oXR9g[/youtube]

* altrament conegut com a