Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

L’amic dels socialistes

L’amic dels socialistes porta molt temps, massa temps, remenant la merda de la confrontació entre els socis de la coalició. L’amic dels socialistes sempre s’ha fet la víctima i l’incomprès […]

Eric Herrera
Eric Herrera 25/09/2013

L’amic dels socialistes porta molt temps, massa temps, remenant la merda de la confrontació entre els socis de la coalició. L’amic dels socialistes sempre s’ha fet la víctima i l’incomprès dins un món malvat que no comprèn la seva recargolada visió de les coses. L’amic dels socialistes és segurament un dels polítics que porta més anys xuclant de la mamella pública fent veure que ell sol salvarà Catalunya i Espanya dels extrems irreconciliables.

L’amic dels socialistes, i nen mimat de la tara catalana, l’altre dia va deixar-li un regalet pudent al President en forma d’article escrit a La Vanguardia, casa seva. Un text que feia les delícies del moribund federalisme català -l’espanyol no existeix- i donava ales al desorientat i furibund front del NO. Josep Antoni Duran i Lleida, l’home de la metròpoli, l’home que encara pensa que ell no té res a veure amb l’última patacada electoral de CiU -fabulós!-, deu estar encantat amb l’enèsima putada que ha fet als seus companys convergents i més concretament al seu President, realment tota una declaració de d’amor i fidelitat. Avui, i fins divendres que dura l’interessant ple al Parlament, l’amic del federalisme i ministre frustrat, ha donat peu i oxigen al que segurament és el líder polític més nefast que Catalunya ha parit, Pere Navarro, qui durant aquesta sessió parlamentària podrà llençar els últims coets que li queden del federalisme, i així, sortir tot cofoi intentant picotejar allà on més mal li fa a CDC, laminant i entrant en la contradicció permanent i tediosa en què viu instal·lada -encara ara!- CiU. 

 

Segurament costaria trobar una persona tan repudiable com aquest senyoret provincià que es passeja per Madrid amb ínfules de salvador de la veritat perduda. Ell, tot i la seguretat que aparenta, acabarà enfonsant-se en les clavagueres de la història com la resta de col·laboracionistes -altrament dit federalistes- simplement perquè ha basat la seva vida en encaixar dues realitats que són incompatibles, com la nit i el dia. Ha ficat la banya en un fet impossible d’aconseguir deixant pel camí tot un poble fastiguejat, arruïnat i fart d’aquesta andròmina defectuosa anomenada estat de les autonomies; l’invent més calamitós que l’Europa moderna ha vist créixer. Felicitats, i que Déu us perdoni.

Tot això és Duran i Lleida i les seves magnífiques lliçons que setmana rere setmana suportem com una llosa lligada al coll, és el pes de l’engany i el fracàs d’aquests últims 30 anys. Avui, una vegada més, el PSC està en deute amb el seu cicerone democratacristià, i com a mínim, haurien de pagar-li el dinar pels serveis prestats i per la llufa que aquest li ha deixat al President dos dies abans de començar el debat al Parlament.