A més dels greus danys que provoquen en el funcionament dels ecosistemes, l’aparició dels eixams produeix alarma social degut a les picades que pateixen els banyistes, que poden tenir conseqüències greus, afectant, per tant, l’economia del sector turístic.
També produeixen importants pèrdues en el sector pesquer ja que competeixen amb les espècies recurs, depreden els ous i els alevins d’aquestes espècies i interfereixen en l’ús de les arts de pesca.
La proliferació de meduses a les costes i als caladors de tot el món té una causa principal: la sobrepesca. Aquesta fa que eliminem els competidors directes pel matiex tipus d’aliment i, a sobre, eliminem també els seus depredadors naturals (tonyines, tortugues, peixos espasa,…). Simplificant, com menys peixos més meduses.
Una altra causa subsidiària és la contaminació per hidrocarburs que els hi proporciona, indirectament, més aliment. O sigui, com més contaminació més meduses.
L’increment del nombre d’individus no justifica “per se” la seva aparició a la costa. Així, què ho fa que cada estiu haguem de parlar de veritables plagues de meduses a les platges? Bàsicament, la important disminució de les aportacions al mar d’aigua dolça continental, amb dos efectes remarcables: l’augment de la salinitat i l’augment de la temperatura de les aigües costeres.
Quan la salinitat (per tant la densitat) de les zones costeres s’equipara a la de mar obert, s’afavoreix notablement la flotabilitat de les meduses en les aigües més pròximes a terra, a més a més, l’increment de temperatura d’aquestes aigües fa que els corrents marins no trobin cap impediment per arrastrar amb facilitat els eixams cap a les platges. Desapareix així la barrera natural creada per l’aigua dolça i més freda que mantenia les meduses a alta mar. Resumint, com menys aigua dolça més meduses.
Aturem màquines! Tot allò que faci disminuir les aportacions d’aigua dolça, és a dir, la mala gestió dels recursos hídrics terra endins, farà augmentar el nombre i la freqüència d’eixams de meduses a les costes.
Si necessitem que l’aigua dels rius arribi al mar, expresions com “l’aigua de l’Ebre que sobra es llença al mar” és una mentida rotunda i molt mal intencionada. L’aigua ni sobra ni es llença al mar. En canvi no reutilitzar-la, no depurar-la, malbaratar-la, contaminar-la, fer transvasaments (per continuar contaminant i malbaratant), construir preses i pantans de forma indiscriminada, transformar en regadius terres de secà massivament, etc., té conseqüències palpables i doloroses.
Nosaltres escollim, podem gestionar l’aigua correctament o deixar de banayar-nos al mar mentres aprenem “Mil maneres de cuinar meduses” perquè de peixos, cada cop menys.
Meritxell Algueró
Tortosa (Terres de l’Ebre)
