De fet, el problema de fons d’aquestes eleccions del 7-J és que una majoria de governs i oposicions, del pinyol dels estats membres, centren la campanya en clau interna ( centralista, jacobina i reduccionista). Amb això s’ofega, se segresta la veu de l’autèntica Europa : l’Europa de proximitat de les comunitats lingüístiques, com per exemple Catalunya; i, alhora, es posa en perill la projecció social de la ciutadania europea. Però malgrat els partits nacionalistes espanyols, i el jacobinisme i l’imperialisme euroesceptic de tota mena de pelatges polítics i geogràfics, no ens podem enganyar : el que es decideix a Europa té una repercussió capital a la nostra vida quotidiana . Un 70% de les lleis que s’apliquen a Catalunya emanen directament de les directives europees.
Una altra dificultat afegida, per fer entendre que aquestes eleccions són bàsiques, es troba en la potent propaganda estatalista, que intenta banalitzar la construcció de l’Europa de debò : l’Europa lingüística i social, l’Europa de proximitat de l’Euroregió i, sobretot, de l’eurodistricte, que cal desenvolupar . De tota manera, encara que tenim pendent la oficialitat de la nostra llengua, els catalans hem d’estar agraïts d’Europa i les seves institucions, ja que ha representat un raig de llum en els tèrbols afers hispànics, tant pel que fa referència als abusos urbanístics ( informe Auken ) com per l’aval de la Política Lingüística, sobretot de la immersió a l’escola, del govern català .
