La visió universitària: la fi d’un mite (23/11/2016)

La visió universitària: la fi d’un mite (23/11/2016)
 
Les eleccions a rector a la Universitat de Barcelona estan generant una certa expectació. Hi ha set candidats, en una inflació de propostes, que si més no pot fer pensar que alguna cosa està passant. Les propostes naveguen en un mar de dubtes i l’ambient general és de desconcert.
La UB tindrà una retallada pressupostària, en el suma zero de tot el sistema universitari català, i cal reaccionar. És la universitat central i la seva funció dins el context docent, de recerca i nacional es va perdent. Urgeixen solucions i revulsius, i per això, s’ha mobilitzat una bona part de la matèria gris d’aquesta institució centenària, tot formant equips per detectar febleses i fortaleses, capacitats i ineficàcies.
Tot plegat, per guanyar la confiança de la comunitat educativa i rellançar un projecte en crisis. No hi ha model diferenciat ni un horitzó engrescador. En el cul de sac de l’expedició de títols i la bona vida dels que hi treballen, hom s’ha perdut. Ja no es parla d’excel·lència ni d’exigència ni de reptes impossible o utopies per construir.
El discurs pragmàtic ha sucumbit entre les parets del coneixement i la saviesa perquè aquestes ja fa dies que corren per d’altres indrets i proliferen en ambients més atents.
La societat del coneixement ha deixat les universitats públiques al mateix nivell que d’altres instàncies com internet, les escoles especialitzades o les formacions dirigides a professionals, per no parlar dels centres de recerca vinculats a grups empresarials o d’altres fundacions no docents.
L’espectacle s’ha engrandit i l’oferta és impressionant. Milers d’ofertes flexibles, interessants i proactives s’ofereixen entre un mercat en recessió, per raons demogràfiques, i l’habilitat de propostes molt agressives. I quasi ja no hi ha temps de respondre.
La UB, malgrat el seu prestigi i reconeixement, podria anar aviat cap el vagons de cua. Per sort, amb transparència i molta audàcia, aquesta situació es pot corregir. Entre els candidats, en destaca especialment, el Dr.  Joan Guàrdia, pel qual la fatiga del sistema vigent no és si no una oportunitat per rellançar totes les energies disponibles.
Per aconseguir-ho proposa,  no sols millorar i fer més eficient la gestió de tot el sistema universitari, si no donar pes polític a la institució. Amb el compromís per un model de societat concret i transversal, de bracet amb les institucions catalanes i enfortint les aspiracions compartides. I, tot sigui dit, com a tret diferencial respecte a la resta de candidats, reconeixent que la “centralitat” de la UB ja no existeix, si no és formant part del mapa universitari català. 
La coordinació entre universitats, entre universitats i el món professional, i entre les universitats i les necessitats de la recerca, són les claus d’un programa d’èxit si així l’enten la majoria de la comunitat universitària. Les altres opcions, amb el temps, com en el cas d’en Joan Elias, David Vallespin, Màrius Rubiralta o el mateix Norbert Bilbeny, poden confluir per fer un gran projecte de consens, assumint la nova realitat, i buscant l’encaix en un sistema més ampli de dotacions i medis d’ensenyament superior. Negar la realitat de l’escassetat pressupostària, del declivi demogràfic, de les fuga de capital humà, de les ineficàcies internes o de l’ostracisme docent, no farà si no accentuar l’abast de la tragèdia.
Aquest diagnòstic, que cal documentar i justificar, és una foto que tothom vol mirar però fins que no han esdevingut les eleccions no s’ha plantejat. Cal saber la realitat, malgrat la paradoxa  es faci present entre els qui saben. Un sistema de compartiments, de centres dispersos o d’immobilisme general no ajuda gens. I menys quan el país s’enfronta a grans reptes col·lectius, i la dinàmica internacional pot esdevenir cada vegada més canviant.
És l’hora del coneixement, en una societat de la informació i el coneixement, i les universitat encara no saben què fer ni on anar. De moment han viscut de renda…
 
 
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.