Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La UCD d’Adolfo Suárez en la transició valenciana (I)

|

- Publicitat -

 

            El tractament mediàtic que els mitjans de comunicació espanyols han donat a la figura política de l'expresident Adolfo Suárez, i tot el que ha suposat el seu traspàs, ha estat tot un exemple de la potencialitat d'aquests mitjans per aconseguir un determinat estat d'opinió. Ja podies veure o llegir el mitjà que volgueres que tot eren flors i violes. Les entrevistes a la gent jove, que no va viure la transició, han estat de manual. La majoria de la gent entrevistada desconeixia que va significar políticament Suárez i, a més de repetir alguns dels elogis difosos pels esmentats mitjans, a dures penes eren capaços d'afegir que va ser el primer president de la “democràcia”. I és que si en els centres educatius el professorat d'història de 4t d'ESO i de Batxillerat mai o quasi mai arriben a donar l'època franquista, doncs encara menys a explicar la transició. En general, i ho dic perquè ho veig diàriament, la immensa majoria de la població té un gran desconeixement de la història, però fonamentalment de la història més immediata, aquella que és imprescindible per entendre el moment que vius. Sense un coneixement del que va significar la Guerra d'Espanya, el franquisme i la transició, és impossible entendre moltes de les realitats polítiques actuals: el finançament i l'espoli fiscal, el procés sobiranista basc i català, els moviments per la III República, les lluites per la Llei de la Memòria Històrica, la plurinacionalitat, les reformes estatutàries… Aquest desconeixement i aquesta manca d'informació ha abonat el terreny per generalitzar una població dúctil i fàcilment manipulable, que còmodament es deixa portar per unes elits polítiques, de dretes i d'esquerra, que suposadament els representen. Quan per motius, que ells anomenen “d'Estat”, cal aconseguir un objectiu, no dubten en bombardejar l'opinió pública amb aquella informació que, passada per un embut, els interessa difondre.

Publicitat

            Aquells valencians que hem viscut part del franquisme i la transició, i tenim una mica de memòria històrica, hem vist com aquests mitjans han passat de puntetes pel que va significat per a tots els valencians i valencianes Suárez i el seu partit. Acostumats com estem a ofrenar noves glòries a Espanya, no ens ha sorprès gens ni mica que, en aquesta bola de neu de posar a carrers, places i avingudes el nom de l'expresident, els valencians siguem els primers. I, com no podia ser d'una altra manera els botiflers majors del Regne, el ple del Consell, ha aprovat el decret que atorga l'Alta Distinció de la Generalitat, i la Gran Creu de l'Ordre de Jaume I, a l'expresident Adolfo Suárez, en reconeixement, entre altres, per “la seua extraordinària dedicació al servei dels interessos d'Espanya i la comunitat valenciana […] i ser una figura clau en la Transició política espanyola”. Efectivament, estic totalment d'acord que es va dedicar a defendre els interessos d'Espanya, això sí, de l'Espanya hereva del franquisme, doncs no oblidem que va ser sotssecretari General del Moviment. També estic d'acord que va ser una figura clau en la transició, doncs va ser el primer president de la “democràcia”, però feta a mida pels poders fàctics franquistes. El que jo haguera afegit com a mèrit per a justificar aquests guardons a títol pòstum, és que ell i el seu partit, la UCD, van jugar un paper clau en la transició valenciana. Tot i així, dubte moltíssim que defensés els interessos dels valencians, millor dir els interessos d'Espanya al País Valencià. I que part dels problemes lingüístics i d'identitat que patim els valencians els hi devem, en part, a la política que portà a terme Abril Martorell, vicepresident del Govern i Ministre d' Economia d'UCD, i mà dreta d'Adolfo Suárez.

            El 15 de juny de 1977, quaranta anys després de les darreres eleccions generals celebrades l'any 1936 a Espanya, hi va haver unes eleccions democràtiques. El partit més votat fou la UCD d'Adolfo Suárez, polític ben conegut per la dreta franquista. L'operació Suárez, en paraules del professor, senador i fundador del PSPV Alfons Cucó, consistia en “dissenyar una nova força política que fóra capaç, impulsada pel poder, d'aglutinar les diverses, i sovint contradictòries, iniciatives de dreta i centredreta sorgides bé als últims moments del franquisme, bé als primers temps de la monarquia”

            Per encapçalar les llistes del País Valencià Suárez va cercar valencians d'origen, però tradicionalment desarrelats dels problemes del seu propi país, allò que popularment anomenem cuneros. Parlem d'Emilio Attard, Luís Gámir, Lamo de Espinosa, Fernando Abril Martorell i, en aquest cas una excepció, de Francesc de Paula Burguera. Així, i tret d'una part d'Andalusia, Astúries, País Basc, Catalunya i el País Valencià, el partit més votat en la resta d'Espanya fou la UCD,i Adolfo Suárez serà nomenat president del govern.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut