Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

La tonyina de l’Ebre

Sens dubte, a molts llocs i en molts aspectes, la pressió dels humans sobre el medi resulta clarament excessiva, fins al punt que la humanitat està interferint en l’equilibri climàtic […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 26/10/2009

Sens dubte, a molts llocs i en molts aspectes, la pressió dels humans sobre el medi resulta clarament excessiva, fins al punt que la humanitat està interferint en l’equilibri climàtic del planeta. Gairebé sempre, però, la quantificació precisa dels efectes d’aquesta pressió és objecte d’uns debats tant apassionats com difícils de resoldre. Tal com passa, per exemple, amb la tonyina vermella. En aquest cas, el 2006, davant l’evidència dels efectes d’una activitat pesquera excessivament depredadora, es va establir un pla de recuperació internacional, que va ser intensificat el 2008. Actualment, al Mediterrani, la pesca només és permesa entre el 16 d’abril i el 14 de juny.

Malauradament, en algunes zones, el respecte als TACs (Totals Admissibles de Captura) és molt escàs. I, en altres indrets, malgrat respectar els límits establerts, no s’ha fet cap esforç d’innovació tècnica ni per garantir als consumidors una millora de la qualitat del producte. En canvi, a Catalunya, l’empresa Grup Balfegó diposita les captures en grans gàbies situades davant de l’Ametlla de Mar, alimenta aquestes tonyines i les sacrifica paulatinament per adaptar-se a les necessitats del mercat. A més, l’estada en aquesta mena de granja marina ha permès implementar la traçabilitat de la tonyina vermella des de la captura fins a la venda, permetent que els consumidors coneguin les dades de cada exemplar que mengen, i facilitant a les administracions públiques el control i la gestió dels recursos pesquers. I, d’altra banda, alguns estudis semblen avalar la possibilitat que les tonyines puguin arribar a reproduir-se en aquesta mena d’intal•lacions, contribuint a la sostenibilitat de l’espècie.

Per aquestes raons, cal reclamar que les decisions que els organismes internacionals adoptin en el futur valorin aquesta mena d’esforços, per evitar que -com en tantes altres ocasions- acabin pagant justos per pecadors.

Article publicat a La Veu de l’Ebre el divendres 23 d’octubre del 2009