(segona part d'aquest anterior article)
Entre 1707 i 1715, el Regne de Castella s'annexionava per la força de les armes el Principat de Catalunya, el Regne de Mallorca, el Regne de València i el Regne d'Aragó al·legant delicte de rebel·lió. Una invasió militar que va quedar consagrada jurídicament amb els Decretos de Nueva [viquipèdia] [interessant resum del decret], mitjançant els quals s'establia la supremacia del Regne de Castella sobre els països vençuts, s'hi imposava la dinastia borbònica i se n'abolia l'ordenament jurídic. Els quatre regnes sobirans passaven a ser simples províncies castellanes.
D'aleshores ençà, cap rei ni cap govern espanyol han demanat perdó per l'ocupació i les seves conseqüències. No han demanat perdó per haver vulnerat els nostres drets i les nostres lleis, ni per haver massacrat la població. Tampoc per haver-nos esguinçat les comarques al nord dels Pirineus, 55 anys abans. Però, a més, cap rei, cap govern, ni cap partit han fet ni un sol pas per abolir els decrets de Nueva Planta. Tampoc els governs i partits catalans, valencians, mallorquins o aragonesos. Tampoc el meu partit, dit independentista. I, així, els decrets de Nueva Planta, que justifiquen i donen cobertura legal a l'annexió, segueixen vigents. Ei, que segueixen vigents!
No tinc prous coneixements en dret ni en història per a afirmar-ho, però penso que, amb l'abolició d'aquests nefastos decrets, Catalunya recuperaria automàticament el seu estatus natural, el que tenia el 1714. El document que amaga la clau de la nostra llibertat és només això: un decret inclòs en el marc legal espanyol. Jo no sé com es fa, però, com a simple decret que és, hauria de poder-se abolir amb relativa facilitat (he dit 'relativa'. No he dit que sigui fàcil).
L'abolició dels decrets de Nueva Planta seria un procés netament legal, segurament constitucional i, per suposat, conforme a la legislació internacional, requisits que no estan tan clars en el cas de les altres dues vies que hi ha sobre la taula: el referèndum (il·legal, segons la legislació vigent) o la proclamació unilateral del Parlament (amb pocs precedents d'acceptació unànime en la justícia internacional).
La tercera via és l'abolició del Decreto de Nueva Planta. Un procés impecable, legal, sense confusió possible: abolit el decret, s'instaura automàticament el marc jurídic anterior a 1714, amb tot el que això comporta.
Aquí deixo la idea, per si algú amb més coneixements vol aprofundir en la seva viabilitat.
