Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

La síndrome de la granota bullida

             La síndrome de la granota bullida                Si posau una granota dins una olla amb aigua freda, ella nedarà tranquil·lament. Si començau a encalentir l’aigua […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 22/07/2009

             La síndrome de la granota bullida   

            Si posau una granota dins una olla amb aigua freda, ella nedarà tranquil·lament. Si començau a encalentir l’aigua de l’olla, la granota continuarà nedant, perquè és incapaç de detectar la variació ambiental de la temperatura de l’aigua. Seguiu escalfant l’aigua fins que arribi a la temperatura de 42º i la granota morirà, perquè aquesta és la temperatura a partir de la qual es degraden les proteïnes; el mateix ens passaria a nosaltres si el nostre cos assolís aquesta temperatura. La majoria de científics utilitzen aquest símil per tractar temes ambientals com és el del canvi climàtic. Podria arribar l’extermini del gènere humà sense que aquest se n’hagués adonat, sobretot si se seguissin els consells del cosí de Rajoy o del savi expresident Aznar.

            He pensat que la síndrome de la granota bullida es podria aplicar a tantes i tantes persones que pertanyen a algun territori dels Països Catalans i creuen que la seva llengua i la seva cultura no necessita protecció, perquè ja està completament salvada i normalitzada i no volen saber que per normalitzar-se, la llengua dominant, la castellana, ha de retrocedir. Això sí ja ho han descobert els que odien les diferents llengües de l’Estat espanyol, a excepció de la castellana, a la qual volen com a única i reivindiquen com a pròpia allà on no ho és. Tenim multitud d’exemples ben recents que indiquen els moviments d’atac que fan contra la llengua i la cultura de les altres nacions que integren l’Estat:

            Els gallecs, ignorant aquests atacs contra la seva identitat, han fet que guanyàs el PP les eleccions i una de les primeres mesures que faran els governants serà impedir que es puguin fer les classes en gallec (la llengua de les vaques), i que es pugui triar (entre dues) la primera llengua d’aprenentatge, amb l’excusa del bilingüisme, que només és per als gallegoparlants, i aquesta és una altra passa cap a la desaparició del galaicoportuguès, ja que en duen fetes moltes de passes en aquest sentit sense que les granotes se n’adonin.

            Al País Basc, una de les condicions que ha posat el PP perquè governi el PSOE és seguir el mateix camí que a Galícia, quan aquí l’opció de triar la llengua ja existia i s’havia demostrat que era completament negativa per a l’aprenentatge. També s’havia arribat a la conclusió que les escoles on es feia l’ensenyament en basc eren les que proporcionaven més rendiment i tenien l’opció d’adoptar el sistema de conjunció lingüística que se segueix al Principat de Catalunya i generalitzar-lo a tot el país, fet que ara s’impedirà.

            El PP, per no perdre vots davant UPyD i perquè avorreix la diversitat, es manté ferm a argumentar que els pares han de poder triar la llengua en què volen que aprenguin els seus fills, cas de Rajoy, en el programa “Tengo una pregunta para Usted”. El PP d’aquí, encapçalat per una persona que actua com si renegàs de la seva llengua i de la seva cultura, Rosa Estaràs, ha manifestat que vol derogar la Llei de normalització lingüística i fins i tot el Decret del 50%. Es volen carregar les obligacions que té l’Administració de normalitzar-se i volen llevar la possibilitat que l’escola pugui aconseguir que l’alumnat aprengui català, ja que així es com es fa a moltes escoles (no a totes) i s’ha demostrat que és l’única manera d’aconseguir-ho. La cap de l’oposició s’ha exhibit impúdicament al costat de Falange, del Círculo i dels neocolonitzadors (per una grapada de vots) exigint la dimissió del conseller de Sanitat, per haver impulsat un decret que no posa cap obligació a cap metge en aquests moments, i que no serveix ni per aconseguir que nosaltres, els ciutadans d’aquestes terres, ens puguem expressar en la llengua pròpia i oficial, la llengua catalana.  

            Les granotes no poden aprendre que l’aigua a 42º les mata, però els habitants de les terres de parla catalana tenim un cervell per usar i seny suficient per aconseguir que aquesta síndrome no es converteixi en malaltia, i, per tant, que siguem capaços de defensar els nostres trets identitaris, d’entre els quals destaca la llengua i que no deixem que ni renegats ni colonitzadors ens puguin robar el que tant ens ha costat conservar, el nostre patrimoni lingüístic i cultural.

                                                                    Joan Lladonet