Diumenge, 5 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

La seva democràcia

Estic fart d'argumentar i discutir. Estic fart d'idees. Estic fart d'intentar convèncer. Estic fart de raonar, d'explicar-me, d'intentar entendre el món polític i les actituds de les institucions i els […]

Daniel Ruiz-Trillo
Daniel Ruiz-Trillo 22/01/2014

Estic fart d'argumentar i discutir. Estic fart d'idees. Estic fart d'intentar convèncer. Estic fart de raonar, d'explicar-me, d'intentar entendre el món polític i les actituds de les institucions i els partits. Com milers i milers (més ben dit, milions) de persones, he dit prou. Agafo la bandera dels fets, i no vull res més que fets, perquè les paraules se les emporta el vent. Vull parlar d'uns fets feixites, plens d'odi, de rancúnia, de mesquinesa, d'absurd i d'insult a la realitat, a la ciència i a la filologia. En un mot, un insult contra les persones i la nostra comunitat, una manera d'insultar totes les persones i les comunitats del món. Perquè, en nom de l'amor a la llengua i a les persones, aquests fets i aquest odi no es tornin a repetir mai més. 

Silenciar Catalunya Ràdio, tancar els repetidors de TV3, prohibir paraules, expressions, llibres de text, manifestacions, vies i consultes. Ofenses, mentides, injúries i assassnats. LAPAO, valencià, balear. Portar als tribunals totes les consultes, programes, propostes, lleis i estatuts que no t'agraden, d'una manera molt pueril. Bombes contra Joan Fuster, la llibreria 3i4, Vincent Andrés Esteller o sindicats. Cremar banderes. Atacar seus i ateneus, l'últim dels quals (a hores d'ara, potser penúltim), el Casal Popular de Sitges, seu d'Arran.

I ningú no paga. Ningú no va a la presó. I, tal com som, ningú demanarà explicacions. Com va passar amb el cas Guillem Agulló, el cas Josep Isanta o el mobbing escolar patit per Èric Bertran.