No hi ha regnat arran de terra.
Sense reis, sense reines.
Sense prínceps ni princeses.
Som fills de la humilitat eterna.
Sense ducs ni tampoc duquesses.
Només l’ésser que surt del ventre.
Sense marquesos ni marqueses.
No hi ha més luxe que el de la feina.
Sense alçades que fan de la distància
una desigualtat entre els homes,
vivim una societat d’arrogància
i on vessen les ombres.
Som lliures, sense cadenes naturals.
Deslliurem-nos de les benes als ulls.
No hi ha més ceguera que el mal.
La solidaritat no està tan lluny.
Despullem el poder de títols.
Arranquem-los-hi el que no els pertany.
El món és de tots, una veu pels víctors!
No caurem mai dins el seu parany.
La seva sang blava és un engany.
Una prova de la seva manca de treball.
El nostre sol topava amb els seus castells
i d’a sol a sol torrava la nostra pell.
Nosaltres coneixem l’esforç.
Ells ens fan anar molt torts.
Però seran els nostres somnis,
que mai ens han pogut robar,
els qui ens faran avançar.
La nostra llibertat està a punt d’arribar.
