Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

La salut mental: un repte actual i futur pel qual cal apostar amb fermesa

Crec que per sobre de tot som persones. Els estereotips negatius vers els immigrants, persones d'ètnia gitana, empresaris, persones amb malaltia mental… no contribueixen gens a que la societat estigui […]

Josep Maria Castells
Josep Maria Castells 24/11/2012
Crec que per sobre de tot som persones. Els estereotips negatius vers els immigrants, persones d'ètnia gitana, empresaris, persones amb malaltia mental… no contribueixen gens a que la societat estigui lliure de prejudicis, i davant això hem d'actuar el més ràpid possible.
 
Noves xarxes com Duèlia, impulsades per periodistes de Catalunya, són eines i estratègies per que les persones que pateixen aquest tipus de trastorns puguin interactuar entre ells, inclús organitzar-se per combatre la estigma que té aquesta problemàtica de salut.
 
Les persones amb alguna problemàtica de salut mental defineixen l'estigma com la principal barrera per a la recuperació, el benestar i la qualitat de vida, ja que genera aïllament social i dificultats per trobar feina, adquirir habitatge o participar en la comunitat. Que vol dir això? Doncs que ells farien una vida normalitzada si la gent no tingués aquest prejudicis, si els acceptes com a persones i que els valorés com es mereixen. Ells són capaços de moltes coses. Malgrat tenir moltíssimes capacitats, també tenen algunes dificultats degudes a l'exclusió social que tenen la majoria d'afectats.
 
Aquestes dificultats es reflecteixen amb les dades següents, segons un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid:
– Un 28% de la població general no entrevistaria per una feina a una persona amb un trastorn mental.
– Un 44,9% dels familiars de les persones amb un trastorn mental no li llogaria un pis a una persona afectada.
– El 18% de la població considera que les persones amb malaltia mental són perilloses.
– El 51% de les notícies sobre la malaltia mental estan relacionades amb assassinats.
 
Les xifres evidencien que la salut mental és un repte actual i futur pel qual cal apostar i invertir amb fermesa, no només des de els centres de rehabilitació sinó a través de campanyes de sensibilització als mitjans de comunicació, informant a les famílies, i també als periodistes, diaris, mitjans de comunicació de tota mena i als polítics.
 
Estem en un moment molt alarmant pel que fa aquest tema, ja que una de cada quatre persones experimentarà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida, segons l'Organització Mundial de la Salut; el 23,7% de la població catalana de més de 18 anys presentarà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons el Departament de Salut de la Generalitat; el 15,2% de catalans presentaran un episodi de depressió major al llarg de la seva vida, segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
 
A Catalunya, només el cost de la depressió ja suposa 736.003.083 euros per any, combinant els costos sanitaris, pèrdues de treball o de disminució de la qualitat de vida.
 
Finalment demano a tot el col·lectiu de blocaires i els periodistes d'aquest mitjà facin bones practiques ja que mitjans catalans estan cometent greus errors d'exclusió social.
 
Donar veu a les entitats, a les persones qui pateixen algun dels 200 trastorns mentals existents és una bona forma perquè el projecte d'Obertament sigui iniciat amb bon peu. 
 
Felicito a GSS Lleida (Gestió de Serveis Sanitaris), al Espai de Rehabilitació de les persones amb trastorns mentals severs de Lleida, i especialment als professionals de la salut mental, psicòlegs, psiquiatres, educadors socials, experts en salut mental i pacients de la salut mental per la seva lluita continua en favor dels drets d'aquestes persones que pateixen un trastorn mental. Els hi dono suport, coratge i il·lusió per tirar endavant, perquè tots hem passat mals moments i precisament ells són els qui ho passen més malament.