De fet, la via de “fer servir” la disposició addicional tercera de l’Estatut, per finançar una obra que havia d’haver estat pagada amb les plusvàlues urbanístiques que generessin els terrenys propers a La Sagrera, fa témer que aquesta inversió anirà en detriment de l’equilibri social i territorial del conjunt de la nostra nació Catalana. Amb això estic pensant, em vull referir, a l’actual, estat de desastre monumental, en què es troba tota la xarxa de rodalies i regionals del tren convencional, que ha de fer servir la colossal majoria de catalans per anar a treballar o a estudiar ; la qual cosa – per sentit comú i sensibilitat social – hauria d’implicar unes fortes inversions, amb els diners dels impostos de tots els catalans ( de millora i manteniment) d’aquests infrastructures socials bàsiques; en comptes de dedicar-se , amb manipuladores maniobres neocentralistes, a prioritzar descaradament els mitjans de transport de la plutocràcia .
La Sagrera i el neocentralisme antisocial
|
- Publicitat -
És lamentable i vergonyós l’acord entre el Secretari d’Estat d’infrastructures del govern espanyol i l’alcalde de Barcelona , per pagar l’estació de l’AVE de la Sagrera amb diners de l’Estatut . Aquesta decisió és inacceptable per un doble motiu. 1/. Perquè és profundament antisocial significa que es dona prioritat al transport de la minoria ( TAV ) per damunt del tren i el transport públic de la majoria . 2/. Perquè , una vegada més, es vulnera la legislació vigent, l’Estatut, i es menysprea la sobirania de Catalunya; ja que concerneix, correspon al govern de la Generalitat ( en una negociació bilateral amb l’Estat ) i no pas a l’alcalde de Barcelona, la negociació/escenificació del, possible, desbloqueig d’aquesta infrastructura.
Publicitat