Terratrèmol a Podemos. El partit, que amb prou feines té un any de vida i que fa dotze mesos encara s’estava donant a conèixer, ja ha patit la primera crisi existencial: aquest divendres, el número 3 del partit, Juan Carlos Monedero, ha dimitit de la junta directiva de la formació. I ho ha fet només hores després de criticar el rumb de Podemos, que vira cap a la moderació en el discurs i cap a la institucionalització. És a dir, convertir-se en un partit més. Monedero ha deixat palès que la formació té dues ànimes: la que entra en el joc de la partitocràcia i la que vol romandre en la radicalitat del 15-M i del discurs de l’any passat.
Pablo Iglesias ‘perd el cul’ per reunir-se amb el Rei i amb tota seguretat s’està reunint amb algun poder fàctic per arrencar com a mínim la simpatia de part de l’anomenada casta. De les paraules de Monedero es desprèn una certa rancúnia en aquest sentit. La ‘revolució espanyola’ està fent figa, ja que en menys d’un any ja ha tocat sostre, està baixant en les enquestes, té dues ànimes enfrontades i ja ha patit la dimissió d’un dels peixos grossos. Una trajectòria que altres partits triguen anys o dècades a fer, ells l’estan completant en temps rècord. La gent es comença a desconnectar de Podemos.
I com afecta aquesta crisi a Catalunya? Fa mig any el país es debatia entre la revolució espanyola i la catalana. L’espanyola semblava molt fresca i amb opcions de frustrar una majoria absoluta a l’independentisme, ja que molta gent, sobiranista com a mal menor, trobava en Podemos un bon aixopluc. Ara, però, poden veure que el canvi de sistema, la nova transició, s’està convertint en la mera voluntat d’un canvi de cromos al capdavant de La Moncloa. Ja fa dies que no veiem la secretària general de Podem, Gemma Ubasart, i el líder a Barcelona, Marc Bertomeu, s’ha quedat també al bunker del partit. Encara aconseguirà ICV el seu propòsit d’any nou, que era aixoplugar-se amb el partit d’Iglesias a les catalanes mitjançant una coalició per poder treure un resultat digne.
La revolució catalana, amb el partits independentistes liderant-la a les institucions, ha estat àmpliament criticada per ser partidista, interessada, mancada d’unitat i allunyada de la gent. Però ben mirat, ja porta tres anys en marxa, els líders es mantenen, els partits no estan enfrontats internament –a banda d’UDC-, i la gent encara està expectant. CiU, ERC i CUP sumaven 74 escons a les eleccions de 2012, i les enquestes els donarien al voltant de la mateixa xifra. Ara és el moment de pescar els que tornen a estar desorientats amb més fermesa que mai, perquè de les dues revolucions, només una és la de debò.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
