La renovació del Tribunal Constitucional i de part dels seus membres després de l’acord al que van arribar el PSOE i el PP, s’ha vist demorada fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya de demà dia 28 de Novembre, per no crispar encara mes els sentiments del nostre poble i també pel seu efecte advers en el resultats d’aquestes.
¿Peró quina influencia te en el nostre futur aquesta renovació?, la resposta davant aquesta pregunta es complexe per molts motius, ja que ens trobem davant un canvi de gent dintre d’aquest organisme i les persones seleccionades per un grup polític i l’altre, tindran a partir d’ara el poder de decisió de tot allò que ells creguin convenient.
Els noms proposats per aquesta renovació son quatre i tots ells son elegits per aquestos dos partits i les seves preferències, el PP per poder arribar a tancar l’acord amb el PSOE a tingut que retirar el nom d’en Enrique López de la seva llista per la forta oposició del PSOE i tot te la seva explicació.
Aquest senyor en Enrique López, ex vocal i portaveu del Consell General del Poder Judicial, en unes declaracions fetes per ell fa un parell de mesos va donar la seva opinió davant la sentencia del nostre Estatut, dient molt clarament que en el moment que formes part del Tribunal Constitucional, demanaria una nova revisió d’aquest i encara es podrien fer mes retallades en el seu text, el PSOE al escoltar aquestes declaracions i veient com s’apropaven les eleccions al Parlament de Catalunya van bloquejar les negociacions, fins que el PP no canvies aquest candidat per un altre.
El resultat final de totes aquestes negociacions al senat d’Espanya han fet que els dos candidats per part del PP siguin al final Francisco José Hernando y Francisco Pérez de los Cobos i pel PSOE siguin Adela Asúa y Luis Ortega, però després d’aquest acord tancat ja amb el PSOE, el grup popular desitja encara que Enrique López estigui dins del Tribunal Constitucional, per aixo després de les nostres eleccions la cambra baixa espanyola tindrà la decisió final de si aquest senyor forma part d’aquest organisme o no.
El Tribunal Constitucional, un organisme que dins del marc legal d’Espanya tindria que ser com el d’altres països independent del mon polític i mai influenciat en ell, com aixi ho diu en la Constitució Espanyola on ho deixa molt clar:
El artícle 1 de la Llei Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional , diu el seguent: “El Tribunal Constitucional, como intérprete supremo de la Constitución, es independiente de los demás órganos constitucionales y está sometido sólo a la Constitución y a la presente Ley Orgánica.”
Doncs crec que no, no es independent dels demés organismes constitucionals, per descomptat que no del Gobern d’Espanya i de cap manera de la seva oposició, es un òrgan polític.La qual cosa és tan clar com alarmant. Els preceptes constitucionals s’interpreten segons el sentir de persones que, amb independència de la seva major o menor formació jurídica, decideixen segons la pertinença a un grup polític que, pel sistema de quotes, és qui decideix donar-los seient en aquest òrgan.
Però no ens esquincem les vestidures, perquè el complet sistema judicial no és aliè, en major o menor mesura, a aquesta caracterització. Els magistrats es designen per quotes de poder. Suposo que recordareu aquella noticia en els mitjans de comunicació que va fer molt reso en la que comentàvem la xafogor derivat del fet manifest que els partits polítics, PP i PSOE, volien que els presidents de les Audiència provincials en qüestió fossin persones adscrites als seus interessos, perquè d’aquesta manera s’asseguraven solució adequada als problemes judicials, penals i d’un altre ordre, que tenien plantejats en aquests territoris. El Dret i la independència judicial al servei d’interessos mitjançant la subordinació de dignitats personals.
Els polítics han passat de disposar d’una valoració negativa a convertir-se en problema, el que implica un salt qualitatiu enorme. Crec que d’aquí a poc, a no trigar gaire, aquest camí va ser igualment recorregut per la institució de l’administració de Justícia. Queda poc temps perquè els jutges engrosseixin la llista dels problemes d’Espanya, i amb això s’anirà dissolent el model.
I el que passa amb el Tribunal Constitucional és una ajuda gens menyspreable en aquesta direcció. Alguns pretenen sacralitzar la Constitució Espanyola. El funcionament real, empíric, visualitzat l’òrgan encarregat i interpretar-la els converteix en excessivament ardu l’intent. Ni la Constitució Espanyola és inamovible, ja que es tracta d’una norma dedicada a ordenar la nostra convivència, ni el tribunal que la interpreta se sotmet a consideracions exclusivament jurídic constitucionals. Entenc la frustració que han de sentir tots els professors i catedràtics de dret constitucional a la vista de l’esperpent que ens toca patir.
Mentre no hi hagi una renovació de persones res no podrà passar. mentre no canviïn les maneres de pensar no canviaran les maneres de comportament. Mentre el sistema no renovi els seus actius personals no es mourà ni un mil.límetre. Però compte, perquè el control que avui exerceix el poder sobre la societat espanyola és molt més intens del que es tenia anys enrere. La tecnologia posada al servei del poder és capaç d’arribar a racons insòlits. Convé no oblidar-ho. Perdut el pudor, arrendada la dignitat i controlada la vida, la conversió el ciutadà en súbdit deixa de ser un producte literari.
Per aixo cada dia que passa tots nosaltres companys/es hem de fer la lluita per la defensa de la nostra terra mes ferme encara i que aquesta lluita comuna ens porti cap a la llibertat de la nostre Terra Lliure.
Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.
