A qui he de votar, si no sé qui sou? La doble moral que gasten tots els polítics catalans és un insult intravenós a la nostra intel•ligència, que no és gaire, tot sigui dit, però que no és tan ínfima com ells es pensen. Amb aquest costum tan lleig del “donde dije digo, digo Diego” volen escolar-nos gols de pixarrí que qualsevol porter de pati de col•legi podria aturar sense despentinar-se. Quina poca vegonya, subestimar-nos d’aquesta manera. Canviar de jaqueta amb tota la flegma del món, és una irresponsabilitat i una traïció.
Anant per ordre cronològic, començarem amb l’Artur Mas, que es va fer un fart de dir que defensaria l’Estatut i va acabar pactant un llibre de butxaca, el senyor Mas, sí, aquell que es fa dir nacionalista quan a la rereguarda hi té al Duran, que declara obertament el seu rebuig al dret a l’autodeterminació. Després tenim a ERC, un escàndol de partit que es vanta d’independentisme mentre ens fa president un espanyol. I espera que no s’ha acabat, que no tenint-ne prou amb el ridícul, uns mesos després diu que s’ho repensa -ai criatures capricioses- jugant amb el catalanisme i deixant anar una proposta que tenia les galtes colrades pel vi i un gust agre de romesco.
Per no parlar del Maragall’s Show, que en un atac de rebequeria diu que res no va valer la pena, demostrant que prefereix venjar-se del seu partit que no pas defensar allò que va fer com a President. Reconèixer que la moto que ens va col•locar era una pila de quincalla, ara que ja no mana, ara que ja no pot tornar-nos els diners, és fotre-se’n de tots nosaltres. Seguim. Els d’ICV van de progres i tot el que tu vulguis, però l’altre dia va haver-hi un cas en què els Mossos no van voler acompanyar a casa una iaia amb Alzheimer, pobra dona. Ah, i a mi, en nom del civisme, em van posar una multa per beure una cervesa silent al carrer, mentre els “botellons” i les pixarades queden impunes.
Vaja, que quan ja pensava que els del PP eren els únics que anaven de cara, encenc la tele i em trobo el Piqué en un programa de sexe, dient – i ara agafeu-vos – que prefereix les pel•lis porno que les joguines del sex-shop, i matisava el comentari dient que ambues distraccions no són pas incompatibles. No es pot ser reaccionari i dir aquestes coses, Josep, home, què creus que pensarà el mossèn?
Res, tots plegats són uns adúlters ideològics, els votants portem unes banyes que no passem per la porta, i tots se’n riuen de nosaltres des del mateix llit, el llit on la Ramoneta va vestida de puta i la puta gasta aires de senyora. I els catalans allà davant, mirant-nos l’orgia sense saber qui és qui, ni qui fa què, espectadors astorats, pobres de nosaltres, amb les calcetes als turmells i el cul vermell com un tomàquet, un cul que ens pica com un dimoni de tan encetat que el tenim.
