La puresa de la nostra llengua passa per moments delicats i molt perillosos per al seu manteniment . i no només la puresa, també passen per moments molt dificils, i probablement mes i tot, el seu prestigi I sobretot el seu ús quotidià i públic. En un escrit anterior alertàvem del perill I el desprestigi que representa que un catalanoparlant s’ adrece en un altra llengua (generalment llengua castellana)a a una persona pel fet de no conèixer-la i per un fals i equivocat sentit de l’educació.
Degut a aquest erroni “sentit de l’educació” (ja que hi ha moltes formules per eludir el problema) i al no conferir-li al nostre parlar diguem-li la categoria de llengua culta i prioritària , i sempre amb un elevat complexe d’inferioritat lingüístic, hem perdut moltes paraules i expressions (i que hem deixat morir) bé per desídia o per esnob. O també per la força espanyolitzadora dels mitjans de comunicació. I per què no?
Cada vegada s’utilitza més la paraula “madera”, i menys la paraula “fusta”. O “cristal” en compte de “vidre”. O “yema” en compte de “rovell”, I és per això que, deixant morint les paraules, anem empobrint la nostra llengua. Això mateix pot passar-li a la nostra manera de ser, si continuem perdent o oblidant paraules i expressions que eren ben vives fa només uns anys.
Avui en dia gràcies a l’esforç de moltes persones i també a la sensibilitat d’uns altres, podem conservar expressions i mots tan nostres com adéu , aljub, avant , anar a per llana i tornar esquilat, no veure’s la gepa, no vores de proa a popa, astorar, barcella, batre, catret, cisar, enviscar, fer dissabte, gínjol, llamborda, mall, maror, melsa, pastera, pinta, porró, quiquereta, rastell, rovell, solc, somera, tanda, trencall, ullal, tresmall , etc.
I tantes i tantes paraules i expressions que deien, no cal córrer molt, els nostres avant passats i nosaltres mateixos.
Però tot això pot canviar si veritablement trobem uns governants o unes institucions mes sensibles a tot lo nostre. Cal que els nostres governants prenguen part en l’assumpte i d’una per totes introdueixin l’amor pel nostre país en les diferents facetes que ens incumbeixen. Per exemple la gent quan anem al jutjat ens posem a parlar en castellà i mes davant d’un jutge, i cal que els valencians ens preguntem quantes sentencies s’han publicat en la nostra llengua.
Nomes amb voluntat política es podrà solucionar tot. Cal insistir molt als nostres polítics i als nostres representants.
