No veig malament que Guardans vagi al Ministeri de Cultura a portar això del cine i les subvencions. Com a mínim, un parell de raons:
- Clarifica quin tipus de representants públics té CiU: Guardans ha estat 8 anys diputat a Madrid i 5 a Brussel•les. Està molest per haver estat relegat, però sempre ha tingut la mateixa ambició nacional (catalana i espanyola). Algú creu que Guardans té una visió de tot plegat gaire diferent de Duran Lleida i d’altres representants de CiU? És bo aquesta acció de Guardans, més que res per clarificar les expectatives dels sobiranistes de CiU (Guardans se’n va a mitges però Duran i molts altres es queden)
- Com a bon liberal, Guardans treballarà des de dins del Ministeri de Cultura per eliminar les subvencions al cinema espanyol i potser també secretament per eliminar el Ministeri de Cultura (no per una qüestió nacional catalana, sinó per la mateixa visió liberal)
Ah, i trobo bé que militants d’un partit treballin en governs d’altres partits. Ho trobo intel•ligent per part del governant (com han fet Sarkozy o Obama) i correcte per l’interessat des d’una perspectiva de sentit d’estat (en aquest cas espanyol, és clar). En el cas de Guardans també em sembla un acte de coherència.
En fi, CiU i la Casa Gran és Tremosa i Gabancho passant per Duran Lleida i Ferran Mascarell, per així intentar construir una majoria electoral per guanyar les eleccions. Entenc que sobiranistes vegin la Casa Gran com un mal menor, però que no pensin que és la solució. Aposta CiU pel dret a decidir? No. CiU pot voler atreure votants moderats per ser un partit majoritari, però més enllà de qüestions tàctiques la qüestió és fins a on vol arribar CiU.
El drama de tot plegat és que CiU només avançarà cap a l’exercici del dret a decidir si aquesta és condició necessària per tornar a manar. I, problemes d’ambició nacional de CiU apart, aquest condicionament només es donaria si ERC pogués tornar a condicionar el Govern de la Generalitat. I, ai las, si ERC pot tornar a triar, triarà el PSC. Igual que CiU, per cert.
