Dijous, 29 d'octubre de 2020 - Edició 826
La República

La paradoxa dels micos i els plàtans a Catalunya

En un experiment es van ficar cinc micos en una habitació. Al centre d’aquesta, van  situar una escala, i al capdamunt, uns plàtans. Quan un dels micos pujava per l’escala […]

Claudi Bachs
Claudi Bachs 22/07/2015

En un experiment es van ficar cinc micos en una habitació. Al centre d’aquesta, van  situar una escala, i al capdamunt, uns plàtans. Quan un dels micos pujava per l’escala per arribar als plàtans, els científics ruixaven a la resta de micos amb aigua freda. Al cap d’un temps, i molts intents per part dels micos, aquests van assimilar la connexió entre l’ús de l’escala i la dutxa d’aigua freda. De manera que quan un d’ells s’aventurava a pujar a la recerca d’un plàtan, la resta de micos li impedien amb violència. Al final doncs, tot i tenir la temptació dels deliciosos plàtans, cap mico gosava pujar per l’escala.
En aquest moment, els científics van extreure un dels cinc micos inicials i van introduir un de nou a l’habitació.
El mico nou, naturalment, es va enfilar ràpidament per l’escala a la recerca dels plàtans. Quan els altres van veure les seves intencions, es van abalançar sobre ell i el van baixar a cops abans que el raig d’aigua freda fes la seva aparició. Després de repetir l’experiència diverses vegades, al final el nou mico va comprendre que era millor per a la seva integritat física renunciar a pujar per l’escala.
Els científics van tornar a subtituir un dels micos del grup inicial. El qual va fer com l’anterior mico i com tots els antecesors, anar a la recerca del plàtan, amb el mateix violent resultat de sempre. A més, el primer mico substituït va participar amb especial interès en les pallisses al nou mico.
Posteriorment es va repetir el procés amb el tercer, quart i cinquè mico, fins que va arribar un moment en què tots els micos de l’experiment inicial havien estat substituïts.
En aquest moment, els científics es van trobar amb una cosa sorprenent. Cap dels micos que hi havia a l’habitació havia rebut mai el raig d’aigua freda. No obstant això, cap s’atrevia a enfilar per fer-se amb els plàtans. Si haguessin pogut preguntar als primats perquè no pujaven per aconseguir l’aliment, probablement la resposta hagués estat aquesta “No ho sé. Això sempre ha estat així “

Al nostre país ja no queden ciutadans (micos) remullats en aigua gelada per a voler apropar-se i gaudir dels plàtans (la nostra subsistència i llibertat), però patim la violència d'uns quants micos que fins i tot essent micos com nosaltres són capaços de tot per a que no assolim el cim de l'escala on són els NOSTRES plàtans. Prefereixen esperar que d'una porta ens llencin engrunes i subsistir o demanar permís més enllà dels barrots per a que ens deixin agafar-ne un o dos. Aquests micos són purs instruments per qui hi ha fòra.

És l'hora de pujar a agafar-los. Ja no hi ha mànega d'aigua gelada, i si hi fos, tots junts ens mullarem per a que no ens dutxin més amb ella.

Només votar pel sí sense condicions ens acostarà als plàtans. #JuntsPelSí és la única sortida.

Relacionats