Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

La Palmira catalana de C’s i el PP

Palmira, una ciutat de Síria, amb una antiguitat de més de 2.000 anys i que pertany al Patrimoni  de la Humanitat, corre el risc de ser derruïda per Estat Islàmic. […]

Jordi @JordiOA
Jordi @JordiOA 25/05/2015
Palmira, una ciutat de Síria, amb una antiguitat de més de 2.000 anys i que pertany al Patrimoni  de la Humanitat, corre el risc de ser derruïda per Estat Islàmic. El problema és que no accepten religions ni passats gloriosos que no siguin seus. 

Durant la campanya electoral de les municipals, una candidata per Barcelona, i que ara ja és regidora per Ciutadans, deia en una entrevista que enderrocaria el Centre Cultural del Born perquè se n’ha fet un ús molt partidista i que només era un sarcòfag de pedres per recordar el 1714.
 

Dos ideologies que aparentment són tan allunyades i contraposades tenen en comú més coses de les que sembla. Un exemple és el fet de voler amagar i destruir les proves de que hi ha una història diferent a la que han fet oficial i que no volen que se sàpiga ni es reconegui. És trist que encara hi hagi ideologies on el reconeixement d'un cert passat s'ho prenguin com si els anés a la seva contra.

Durant la campanya electoral també hem sabut d’una suposada xivatada del Cos Nacional de Policia al comando Gihadista detingut a Sabadell sobre el fet que estaven essent vigilats pels Mossos. Degut a la denuncia, i en contra del que seria lògic, la reacció del ministre d’interior espanyol va ser la d’amenaçar als mossos i la Generalitat amb la frase: 'Això que han fet tindrà conseqüències' i acusant-los de no tenir sentit d'estat. Com no podia ser d’una altra manera, el cas s’ha acabat arxivant en un temps rècord i sense obrir cap investigació. Com que segons ells tot havia sortit bé, no hi havia res de que preocupar-se.
En un país normal cap d’aquestes dues afirmacions s’haguessin admès. En un país normal encara se’n parlaria a tots els mitjans de comunicació i no només en alguns. En un país amb sentit d’estat, el cas de la xivatada s’hagués investigat fins al final, a fons i segurament hi haguessin hagut moltes dimissions. Convé no oblidar que des d’aquest mateix ministeri es va insinuar que des del catalanisme es fomentava el gihadisme i tot sembla indicar que podria ser al revés. Esperem que ningú tingui l’objectiu convertir Catalunya en una nova Palmira.

Relacionats