La nena i la pistola

Sovint pensem que els espanyols tenen una fixació malaltissa vers el català, bé sigui com a llengua o com a qualsevol altra manifestació cultural, social, política o de la mena que sigui. ¿És potser perquè el català amenaça l’existència del castellà? No sembla que sigui per aquesta raó, oi?
Jo us diré què els passa. La llengua, i tot allò que ens importa, no tindria cap mena de valor per a  ells si no en tingués tant per a nosaltres.
Una cosa que fa Espanya quan vol que acceptem alguna cosa que ens semblaria inacceptable, és llençar dos atacs paral·lels: un cap el que volen aconseguir i l’altre cap a la llengua. Finalment reculen amb la llengua i ens n’anem amb la falsa sensació que hem aconseguit alguna cosa. Això és el que sol passar amb l’estratègia del peix al cove.
Desenganyeu-vos, la llengua és una nena hostatge amb una pistola al cap.
Ens amenacen amb matar-la i quan cedim reculen. Però no ens tornen la nena! Segueix sota el seu poder de tal manera que poden fer-la servir sempre i tants cops com volen. Per aquesta raó te un valor tan gran per a ells, perquè poden aconseguir el que vulguin i quan vulguin de nosaltres. No patiu pas, ningú no mata la gallina del ous d’or, però tampoc tenim massa ganes d’estar negociant segrestos cada dia, oi que no? Doncs només hi ha una manera d’aconseguir salvar la llengua: deixant a la nena totalment fora del control del segrestador, i d’això se’n diu tenir un Estat propi.
Només amb un Estat propi la llengua catalana serà socialment viable, de la mateixa manera que només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable. Jordi Fité i Gabarro