La ministra alemana va prendre el dimarts passat la decisió de prohibir el conreu del MON 810 a tota Alemanya, basant-se en nous estudis duts a terme a Alemanya i Luxemburg, on es demostren efectes perjudicials pel medi ambient, i en els pobres resultats de l’estudi de monitoratge del conreu que el govern alemany havia obligat fer a Monsanto durant la passada temporada. També s’ha pres en consideració una nova investigació amb ratolins que ha trobat efectes del MON 810 sobre el seu sistema immunològic, i indicis d’una resposta al·lèrgica i inflamatòria.
Abans d’Alemanya, molts països europeus havien prohibit ja el MON 810 per raons similars: Àustria, Hongria, Grècia, França i Suïssa.
Entre Catalunya i Aragó, es conrea el 75% del panís transgènic a Europa.
Ilse Aigner, ministra d’alimentació, agricultura i protecció del consumidor, declara en un article d’opinió:
“Jo em posiciono per tal que la decisió sobre el conreu de plantes genèticament modificades es pugui decidir localment, a les regions (Laender), o a les comarques (Kreise)”. A Europa tenim varietat de situacions, diferents estructures, tradicions i formes d’economia, també en l’agricultura… Per tot això estic a favor d’un major poder de decisió per les regions, especialment en zones de petites parcel·les com a Baviera, això seria una aposta raonable.
Trobar solucions a l’enginyeria genètica de plantes, que tinguin en consideració els diferents objectius i punts de vista a tota la República federal, és una empresa complicada… Però el debat social ha de continuar i ho ha de fer de manera transparent, i amb arguments. I al final el que necessitem són majories polítiques tan a nivell nacional alemany com a nivell europeu. El meu objectiu és, en el sentit del principi de subsidiarietat, deixar la decisió sobre la prohibició o no del conreu en mans de les regions. Per això lluito jo, a nivell nacional alemany, i a nivell europeu”.
Baviera és un dels motors econòmics europeus en ciència i innovació tecnològica, però aposta també pel seu món rural, per la viabilitat de la petita pagesia i ramaderia, i per uns aliments locals i de qualitat. Som lo que Sembrem considerem que s’ha de buscar un model econòmic de país que sigui beneficiós pels seus ciutadans í pel territori a llarg plaç.
A Europa, més de 200 regions s’han declarat lliures de transgènics i lluiten a nivell polític per tal de què prevalguin els seus interessos i necessitats, enfront dels interessos de les multinacionals de llavors, emparades pels acords neoliberals de lliure comerç i per la Comissió Europea.
A Catalunya està pendent la tramitació parlamentària de la ILP per una Catalunya Lliure de Transgènics, i un clar posicionament dels grups polítics.
