BETIS- SEVILLA 0-0
Hi ha qui diu que els equips grans concentren massa atenció restant quota de pantalla a la resta dels equips i als partits d’aquests. Hi ha qui diu que així passen desapercebuts molts equips i partits i que això no està bé. Òbviament, qui digui això s’equivoca de totes totes, i cap exemple millor que el sempre lamentable derbi sevillà, acabat enguany amb un empat a res i, el que és pitjor, sense expulsions, lesions, agressions i incidents entre les dues aficions.
VALENCIA- OSASUNA 1-0
Poc a res del Blavencia davant un Osasuna que ho va intentar, va lluitar, no va donar una pilota per perduda i uns quants tòpics més d’aquests que usen els analfabets funcionals de la premsa esportiva per vendre la moto d’equips que surten al camp amb el somni de l’empat a res al cor i es dediquen tot el partit a solidificar-se i a repartir patades, empentes, cops de colze i pèrdues de temps. Els locals esdevenen líders, els visitants entren en zona de descens i, en fi, el deliri a les grades.
DEPORTIVO- MALLORCA 0-0
Empat a res entre dos dels equips que, per comparació, són del bò i millor de la lliga. El més rescatable del partit fou l’actuació de l’àrbitre, qui seguint l’exemple dels nois de la Fed, del Tresor, de la SEC i dels buròcrates de Washington, es va dedicar a intervenir al partir ensenyant targetes amb l’alegria amb què els anteriors reparteixen a les companyies calers dels contribuents -1.6 bilions de dòlars a hores d’ara com a mínim, el deliri als consells d’administració dels liberals emprenedors creadors de prosperitat, riquesa i llocs de treball-.
SPORTING- BARÇA 1-6
Cabàs de gols de l’imparable Barça de Guardiola a Gijón. El Molinón era un camp en el que l’entrenador blaugrana mai havia guanyat com a jugador, segons informaven els dropos de la premsa esportiva en els dies precedents arran de les crítiques que ha rebut el tècnic després de que la setmana passada Déu qualifiqués l’empat contra el Racing com el millor partit dels blaugranes en anys. Aquests dies és de suposar que tindrem sessudes reflexions sobre l’absència d’Henry a la golejada, així que el RP recomana a Laporta que aprofiti la confussió imperant amb l’ensorrament de la mitologia liberal per nacionalitzar la premsa esportiva barcelonina. De fet, seria l’única solució plausible si volem acabar d’una vegada per totes amb la informació subprime i el creixent forat negre que aquesta està generant en el cervell de molts dels integrants de la massa social culé.
Pel que fa a la resta, l’equip segueix creixent. Bé. En la bona línia. Ho tornarem a dir: bé. En la bona línia. Ens ho hem de dir molt, perquè al Barça de Guardiola encara li queda bastant -parlem de mesos- per quallar i ser capaç de competir amb garanties contra equips bons. L’Sporting, per la seva banda, va directe al Pou, i en les tres primeres jornades ha rebut sengles finançaments a la seva porteria que li han impedit sumar un sol punt.
ALMERÍA- MÁLAGA 1-0
Partit futurista, de ciència ficció. Si l’anterior ja era un derbi prou patètic, que un Almería- Málaga es disputi en una divisió superior a la segona -estem sent molt generosos- és dantesc. Després de 90 minuts de mediocritat resolta a favor dels locals per poc a res -ara aspiren a ser equip revelació-, val a dir que els patrocinadors ens donen la raó, i cap dels dos equips ha estat capaç de trobar algun incaut que pagui per posar el seu nom a les seves samarretes, fet que anirà esdevenint norma a mesura que ens anem endinsant en la monumental i èpica crisi econòmica que ve.
NUMANCIA- VILLARREAL 1-2
Els Germans de la Pampa, en la seva línia de solvència, van remuntar a l’infern de Sòria un gol inicial del Numància. Aquest fet, meritori, és més meritori tenint en compte que no només van quallar un bon partit, van ser capaços de remenar la pilota amb criteri i de buscar la porteria contrària, sinó que ho van fer quatre dies després de sortir vius d’Old Trafford, posant al seu lloc tots els inventors d’excuses del cansament, la motivació, etc.
ATHLETIC- VALLADOLID 2-0
L’Athletic torna pels seus furs avassallant el Valladolid, que després de somiar durant tota la pre-temporada amb una ratxa de deu partits imbatut està sent posat al seu lloc a velocitat de creuer. Els lleons, per la seva banda, agafen un aire que necessitaran tenint en compte que tenen un inici de lliga més complicat que ser de l’esquerra abertzale i aguantar la canya de la penya bomba i del PPSOE-GAL.
ESPANYOL- GETAFE 1-1
L’Apañó estrena liderat amb un retorn a la realitat en forma d’empat a poc contra el Getafe. El partit es va disputar de poder a poder, les defenses es van imposar als atacs i el letal avorriment que ben d’hora es traslladarà a Cornellà va imposar la seva llei, com és habitual en tots els partits que es disputen al Lluís Companys.
ATLÉTICO- RECREATIVO 4-0
Setmana d’eufòria al pateti després del seu convincent debut de Champions i una no menys convincent victòria contra el degà del futbol espanyol. En conseqüència, podem esperar una propera setmana de drama, crisi i dolor.
RACING- R. MADRID 0-2
El Millor Equip de l’Univers es desfà del Racing amb el seu típic partit inmenjable resolt amb dues accions aïllades. El millor, el rendiment del más Listo de la Clase, que enguany sembla encara més ex-jugador del que és habitual en ell i, el que és millor, sembla que tingui més poder de decisió encara del que solia.
