Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La millor manera de no entendre’s

|

- Publicitat -

Avui ha comparegut al Senat el president del govern central per a contestar a les preguntes dels grups parlamentaris. A una pregunta del portaveu del grup català, Sr Cleries, sobre si el govern espanyol pensava fer alguna cosa sobre allò que ja tots anomenem procés català ha contestat, el Sr. Rajoy, que cinc coses.
Només em fixaré en quina ha deixat pel final. Ha dit que la cinquena seria escoltar (sempre he pensat que aquesta és la primera tasca d'un polític). I immediatament ha matisat que escoltaria totes les propostes que no afectessin a la sobirania dels espanyols o anessin contra l'ordenament legal. És a dir, només escoltaré fins on em convingui. Em ve a la memòria aquella expressió que es va posar de moda i deien tots els polítics (el mimetisme en el llenguatge és espectacular i no se n'escapa ningú) “les línies vermelles”. Enlloc de dir : “fins aquí t'escolto” es posa a l'interlocutor contra la paret: “has travessat una línia vermella”.
Al Senat es parla però es fa evident allò de què la millor manera de no entendre's és parlar.  Hi ha una perversió de les paraules (es buiden de sentit i s'embruten), hi ha la claca aplaudint a cada moment i donant ales a l'orador que en té més. Hi ha el “muchas gracias” i el cop de micròfon plegat per indicar a la claca que és el moment d'aplaudir. Si un alumne meu plegués un micro així li faria desplegar i tornar a plegar bé, com fem amb els qui tanquen la porta massa fort. Hi ha ironia, cinisme, efectisme, eslògans fàcils, exemples mal posats… tot menys empatia.
Semblen aficionats que van al futbol, no a veure futbol, sinó a veure guanyar al seu equip.
No queda espai per  al raonament, per a l'escolta atenta del rival polític, per a la creativitat…La ceguesa i la remor omplen la sala. Es contesta per obligació però amb cap afany d'utilitzar la pregunta i la resposta per avançar a territoris nous del pensament. L'objectiu no és el consens sinó marcar diferència i desqualificar qualsevol cosa que digui l'altre sense ni considerar-la.
Avui mateix la diputada Rosa Díez contestava a la proposta del PSC de portar el Senat a Barcelona dient que el Senat és una cambra obsoleta que cal tancar. Si aquest és el nivell del diàleg no només sobra el Senat.
El bombardeig de monòlegs, les paraules llançades com a pedres s'han apoderat de les cambres on s'hauria de coure , des de la pluralitat, un únic bé comú per als ciutadans.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut