En Duran, va afirmar fa uns dies que en l’anterior etapa del govern legislatiu del PSOE, l’hi varen oferir una cartera ministerial dins el govern espanyol i que la va rebutjar. Ara, segons com estan succeint les coses i tal com és presenten aquestes eleccions del proper 20-N, sigui quin sigui el resultat final – amplia majoria dels populars segons sondejos – , en aquesta ocasió no els hi faria pas el lleig de dir-l’hi’s que no i, fructificarà el seu procés d’assimilació nacional espanyola.
Alhora, el PNB ja s’està acostant de forma molt seriosa a en Rajoy i el seu grup, desprès de haver fet diversos contactes en els últims mesos – l’últim important, fa quasi un any en la figura d’Urkullu. La crisi actual és una pandèmia de grip aviària a nivell global. L’economia s’ha ressentit – molt – pels continus desvariejos polítics i de la seva mala praxis polític-monetaria de molts dels seus dirigents.
La cura – o antibiòtic – en aquest cas de l’estat espanyol, no serà pas per la gestió del Partit Popular – encara, ens queden anys fins arribar al 2018 per començar-hi a sortir de la crisi, tal i com en una conferència ho va assegurar en Sr.Hortalà -, sinó d’allò que anomenen des de les espanyes com a nacionalismes perifèrics.
La clara re-centralització que s’ometrà el col.lectiu popular – o guillotina francesa – a les autonomies, necessitarà que tots aquells col.lectius nacionalistes perifèrics els hi donin tot el suport. Tant Duran o en Urkullu, estan plenament disposats a entendre’s amb l’altre centre-dreta espanyol que defineix i separa les dues espanyes històriques.
El nom d’aquesta cura – que estarà disponible per a tots els públics , a partir del 21 de Novembre -, és la que hi dona nom en aquest article d’opinió: PENEBECIULINA.
