Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La llista de la victòria

|

- Publicitat -

A la fi hem arribat a l'estadi en que comencem a debatre propostes interessants de com aconseguir guanyar la independència. Ha fet falta una caiguda de les aspiracions electorals d'ERC, el patiment d'un enorme acomplexament davant dels fulgurants moviments de l'esquerra alternativa i l'entrada a un estat semi-depressiu dels independentistes per a que despertéssim de la nostre letargia i comencéssim a fer propostes de veritat. Però com bé sabem els que hem patit aquests trastorns, el sol brilla més intensament que mai el dia en que per fi dius adéu a la foscor.

Hem deixat enrere les bajanades de les llistes separades, de les unions polítiques inversemblants (de la centra-dreta a l'esquerra anticapitalista) i hem entrat en un estadi en que estem, a la fi, plantejant una opció guanyadora. Ara falta perfilar-ne els detalls.

Publicitat

 

El debat, sembla ser, es centra en dos punts: qui ha de figurar en la llista electoral i quina durada (i per tant quines funcions ha de portar a terme) ha de tenir el mandat d'aquest nou parlament.

En el primer punt, el que anomenarem “Polítics: actius o passius?” (no malpensin, si-us-plau) el debat es centra en si en la llista s'hi han de presentar polítics en actiu, o deixant eufemismes a part i anant a on realment volen anar a parar, si Mas ha d'abandonar el timó o pot seguir navegant fins a Ítaca. En opinió d'un servidor i remarcant que pocs han defensat tant al Molt Honorable com qui escriu aquestes línies (fins al punt de creure que si hem arribat al debat d'aquesta llista és bàsicament gràcies a l'astúcia d'un dels millors polítics en actiu) Mas hauria d'abandonar la barca. Però no només Mas, sinó tots els polítics que a dia d'avui puguin generar animadversió, perquè desenganyem-nos: ni Mas, ni Junqueres ni cap dels polítics que han passat per el desgast d'aquests mesos són ja actius; són simplement símbols de l'enfrontament entre independentistes i els hem de deixar enrere.

 

L'única forma que tenim els independentistes de enfrontar-nos a l'amenaça del populisme de l'esquerra alternativa és la de emmarcar el debat. Com t'ensenyen a les classes de debat, per a guanyar primer s'ha de tatamitzar, o el que és el mateix: delimitar les fronteres del debat, generar el propi camp de batalla més favorable. I per a tatamitzar el debat en plebiscit entre SÍ o NO hem de deixar tots els altres temes polítics a part, i això només serà possible si deixem fora als polítics i presentem una llista civil que abraci tots els espectres de la societat i els homogeneïtzi dins del SÍ, una llista que sàpiga comunicar perfectament que ARA és el moment d'anar UNITS i que quan aconseguim la independència ja obrirem el debat sobre quin model d'estat volem. Dins d'aquest tatami tot aquell que no entri en el debat del SÍ i el NO entrara en una ambigüitat que l'elector no perdonarà.

 

El segon punt, el que anomenarem “Desconnexió o Construcció?” centra el debat en quin ha de ser el paper del nou govern (i, per tant, quina ha de ser la seva configuració). Hi han veus que apunten a que el nou parlament simplement ha de declarar-se independent i seguidament convocar, de nou, eleccions. D'acord, però el procés de desconnexió s'ha de gestionar: s'han de buscar contactes internacionals, s'ha de negociar amb Espanya, s'ha de gestionar el dia a dia, s'han d'anar construint les noves estructures del nou Estat Català, etc. Un procés llarg que s'ha de fer bé. Com que no podem córrer el risc de declarar la independència, seguidament convocar eleccions i que després les forces del SÍ no tinguin majoria estable per governar, la llista civil ha d'estar preparada per a gestionar la desconnexió però també la construcció del nou estat. Per a aquest motiu, i intentant fugir d'infantilismes que ignoren el funcionament del parlament, la llista haurà d'estar vestida per experts de reconegut prestigi per a tots els camps d'acció (sense oblidar que també haurem de presentar personatges més mediàtics però més incompetents).
 

Així mateix, i per a donar la potencia internacional necessària, el govern haurà d'estar format per el bo-i-millor dels nostres acadèmics i personalitats més internacionals (que podríem no incloure a la llista a fi de protegir-los d'un possible escenari de derrota electoral) i per representants de tots els partits polítics que hagin donat suport a la llista. La conformació del govern és el que pot donar més joc polític, bàsicament perquè podrem integrar personalitats que no s'hagin presentat a les eleccions (per exemple Artur Mas agafant el paper d'interlocutor amb la Comunitat Internacional).
 

El redactat de la Constitució també ha generat molta controvèrsia. No té perquè: el mateix govern pot crear una taula rodona que inclogui a tots els partits, a experts en la matèria i a la societat civil per a generar una proposta i, alhora, obrir un procés participatiu on la ciutadania pugui opinar. En el redactat de la Constitució haurem de demostrar que n'hem aprés, que sabem estar units, que sabem fer concessions.

 

Ara és el moment de demostrar que realment volem la independència. Estem en la pantalla clau, en la missió definitiva. Portem mesos pensant en la formula perfecte per a no perdre quan hem de pensar en com guanyar. Venim a guanyar perquè ja mai més serem un poble que celebri les derrotes. Unim-nos i reclamem el que és nostre, reclamem el nostre futur somniat.
 

27S, on tot comença. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut