Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

La llengua i el càncer neolerrouxista

Segons unes recents estadístiques la situació de la llengua catalana al País Valencià és esfereïdora. La meitat dels valencians no parla la llengua pròpia i un 40% admet que no […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 26/12/2010

Segons unes recents estadístiques la situació de la llengua catalana al País Valencià és esfereïdora. La meitat dels valencians no parla la llengua pròpia i un 40% admet que no l’escriu gens. Això és la conseqüència d’una política lingüística nefasta. La immersió a l’educació i les lleis de normalització lingüística són bàsiques per garantir que el català no es perdrà en 50 anys. Al País Valencià han seguit una política lingüística erràtica, sense immersió, sense autoestima col•lectiva i sense tenir en compte quina era la llengua hegemònica : les conseqüències són mortals per a la llengua pròpia.
Això demostra que si se seguíssim les consignes dels partits neolerrouxistes (PP i C’S) el català desapareixeria en unes quantes dècades. Amb la llengua no s’hi pot jugar. Tots els estats moderns i seriosos tenen una política lingüística clara. Per aquesta raó és imprescindible blindar el català de totes les seves amenaces, tant les que venen del nacionalisme espanyol i els seus subproductes (com per exemple el neolerrouxisme), com de les que provenen de la globalització salvatge. Cal saber que és la sociolingüística i, particularment, la substitució lingüística i actuar en conseqüència, per tal d’evitar els seus efectes letals. Suposo que en aquest tema CiU no ens defraudarà.