Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

La llengua és un dels problemes dels balears

            Més d’una vegada qualsevol dels meus articles neix a partir d’un impuls ocasionat per algun fet o alguna notícia. En aquest cas em va produir una espècie de rampa […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 22/07/2010

            Més d’una vegada qualsevol dels meus articles neix a partir d’un impuls ocasionat per algun fet o alguna notícia. En aquest cas em va produir una espècie de rampa en el pensament el fet de llegir en el Diari de Balears, els titulars de la primera pàgina que deien el següent: La llengua és el problema número 18 dels balears. També hi havia les 35 respostes dels 467 enquestats per ordre de nombre de contestacions, quan se’ls havia demanat quin era al seu parer, el principal problema que existeix actualment a les Balears, el segon i el tercer. El titular semblava que els ciutadans d’aquesta terra treien importància a la llengua; per això he canviat el títol, que, en principi, no deixa la llengua tan devaluada. A continuació passaré a comentar l’enquesta del CIS (Centre d’Investigacions Científiques).

            En primer lloc va quedar l’atur, amb 324 respostes, tenint en compte que cada persona n’emetia tres. A tothom se li ha recordat per activa i per passiva que el fet que es quedi tanta gent sense feina és una de les causes de la pèrdua de doblers per part de l’Administració que ha retallat els sous de molta gent, especialment dels funcionaris, i ha congelat els salaris dels jubilats. Per tant, de jubilats, funcionaris o aturats n’hi ha a totes les famílies i aquest problema és ben conegut per tothom. En segon lloc, els problemes d’índole econòmica, amb 170 respostes; és una posició completament normal, ja que de l’atur de molts sorgeixen tot tipus de problemes econòmics. En tercer lloc, la immigració. També va lligat al primer, ja que n’hi ha molts que pensen que si no haguessin arribat tants immigrants, no hi hauria tant aturats o hi hauria més feina per a altra gent. A part dels que pensen que molts immigrants són els causants de l’abaratiment de certa mà d’obra.

            Les tres posicions següents són ocupades per la corrupció i el frau, la classe política i els partits polítics i el turisme, tres problemes completament lligats a l’economia, els escàndols dels polítics que han robat els doblers de tots, relacionats totalment amb els partits polítics, i el turisme, la principal indústria, que no acaba de remuntar el vol i no proporciona la feina esperada ni fa que brostin brots verds.

            Després apareixen altres problemes com l’habitatge, la sanitat, la construcció, la qualitat en el treball, l’educació, etc. Fins que no arribam al lloc 18, no es parla de l’existència de problemes amb la llengua i només es comptabilitzen 8 respostes. Els nacionalismes ocupa el lloc 31 i la manca d’autodeterminació i la reforma dels estatuts d’autonomia ocupen els llocs 32 i 33; tots tres problemes obtenen una sola resposta, que hagués pogut esser una sola persona. Record que en els comentaris a aquesta notícia en el dBalears digital, una persona deia que aquesta enquesta venia a dir que no feia cap falta un diari en català com el Diari de Balears, ja que els balears no donaven cap importància al problema de la llengua.

            La meva opinió és que el lloc que ocupa el problema de la llengua en les respostes de l’enquesta és molt normal si pensam una mica en la qüestió. Quin és el principal problema que té qualsevol persona en aquesta societat que hem fabricat posant com a centre de l’univers la plata, l’or, els diners i els valors materials? La possibilitat de tenir diners més que suficients; per tant, aquests seran el centre de gravitació social. Augmenten o disminueixen els diners d’aquestes 467 persones amb la llengua? No. Per tant, el problema no existeix. De quina manera han estat educades aquestes 467 persones respecte al contacte de llengües? A canviar de llengua davant les que la societat considera més importants en el rànquing de parlants, de possibilitat de trobar millors feines, etc. Per tant, si aquestes persones abandonen la llengua catalana, cada vegada que es troben en una situació nova on hi hagi persones desconegudes o conegudes d’altres llengües i es passen com a mínim al castellà, no ocorre cap conflicte. Per tant, per a la majoria d’aquestes persones, la llengua continua essent un problema ben llunyà.

            A més, entre els 467 n’hi deu haver alguns que no l’han poguda aprendre a escriure, i val més no fer-ne massa cas per no convertir-se en analfabets, i d’altres que segueixen pensant que no tenen cap problema per usar-la en la intimitat com recomanava Aznar. Per tant, la llengua no és un problema per als balears, molts dels quals pensen que sempre la llengua ha viscut així i que sempre viurà de la mateixa manera. Només les persones que han sortit d’aquesta ignorància (i n’hi ha poques), veuen que és necessari actuar per canviar les coses. Cadascú fa el que pot, però no deu ser el més correcte (he mantingut el gentilici balear, que és el que emprava el diari, gentilici que no s’usa gens aquí, ja que s’empren quasi sempre: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer).