La llengua d’anar a comprar

A Catalunya les coses sempre van una mica al revés del món. Sobretot quan es tracta de temes lingüístics. A aquestes alçades, i després d’haver vist una mica de món, diria que el meu país deu ser l’únic país del món on el dependent d’una botiga pot ser completa i totalment incapaç d’atendre’t amb la llengua amb la que està retolada tota la botiga (cartell d’entrada, cartells de les seccions, els noms dels productes, els catàlegs, etc.). I el més greu i trist, no és ja el fet que passi, sinó que a tots ens resulta un fet d’una quotidianitat absoluta. Ja sabem que aquesta incoherència està a l’ordre del dia, i ens hi movem submesos com si no tingués cap mena de remei que aixecar les celles mentres mirem cap al sostre i anem fent que ‘sí’ amb el cap, amb ànima conciliadora, i sobretot sense voler cap mena de conflecte per petit i local que sigui.