Ahir, 21 de juliol de 2015, el Govern espanyol va publicar la Llei 21/2015, de 20 de juliol, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.
Sense entrar a valorar políticament la reforma, crec que és important fer notar algunes consideracions de caràcter jurídic que cal tenir clar abans de dur a terme alguns posicionaments que poden ser controvertits o bé que no responen a la realitat de la reforma.
No sóc ferm defensor de la política legislativa del govern espanyol, ans al contrari, considero que la tècnica legislativa del govern és significativament millorable alhora que crec fermament que, a grans trets i en conjunt, no respon a les necessitats de la ciutadania i es situa lluny de les necessitats ordinàries i urgents de la societat.
Feta aquesta prèvia, hi ha un element de la modificació legislativa de la llei de forests que crec que cal fer-hi alguna pinzellada i esvair algun dubte que, des del punt de vista jurídic, poc o molt, ha passat per alt.
En diferents fòrums públics i xarxes socials s'afirma que el govern central, a través d'aquesta modificació legislativa, obre la porta a la reqüalificació del sòl incendiat entenent-la com una potestat discrecional d'ordenació -o reordenació- del territori. Crec fermament que es tracta d'una caricatura i que, entrant en un detall estrictament jurídic i objectiu, podem concloure que això no és ben bé així.
La reforma sobre aquesta matèria opera a través de la modificació de l'apartat primer de l'article 50 de la Llei del 2003, on s'estableix, efectivament, la possibilitat de restauració del sòl forestal incendiat, amb les següents particularitats que cal observar:
1) La obligació de restauració es transmet a la Comunitats Autonòmes que són les administracions que tenen un coneixement més profund del territori afectat i que hauran de garantir, a través d'un instrument legal, aquestes condicions de retauració
2) La reforma estableix dues prohibicions:
2.1 – El canvi d'ús forestal en un termini de 30 anys
2.2 – Qualsevol activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el termini que consideri el legislador, en el nostre cas, el Parlament de Catalunya.
3) El canvi d'ús és possible a través de la reforma, sempre que el mateix estigués previst en un instrument de planejament aprovat prèviamnt a la declaració de l'incendi en qüestió, en un instrument de planejament pendent d'aprovació sempre que hagués superat l'evaluació ambiental o que existeixi una directiva agrària i forestal que en prevegi l'ús agrícola o ramader
4) La reforma, no obstant, estableix un procediment extraordinari per a salvar els esculls de la regulació general però ho atribueix al legislador autonòmic, el qual podrà canviar l'ús del terreny forestal cremat:
4.1 – Quan existeixin raons imperioses d'interès públic que caldrà apreciar per llei (amb el control parlamentari que això suposa i evitant la potestat governamental sobre la matèria).
4.2 – Adoptant mesures compensatòries que permetin recuperar una superfície forestal equivalent a la cremada
4.3 – Només tindrà opció a legislar el govern estatal quan existeixin raons d'interès públic d'àmbit estatal, és a dir, que afectin al conjunt de ciutadans de l'Estat Espanyol i també a través de Llei.
4.4 – No es pot seguir aquest procediment excepcional respecte als forests catalogats.
En conclusió, és cert que les Corts Generals han proporcionat un escenari de canvi d'ús de les zones forestals cremades. No obstant, el procediment queda en mans del legislador autonòmic o estatal segons el cas, element que condueix a afirmar que els canvis d'ús que s'aprovin en el futur en base aquesta modificació legislativa, seran fruits de la voluntat popular a través del procediment legislatiu parlamentari i no pas per manies o tic autoritaris de cap executiu.
