LA “INTEL·LIGÈNCIA ESPANYOLA” I LES “DOMINGUES”

Quan de petit llegia les boges historietes dels agents secrets espanyols “Mortadelo y Filemón”, del bo del Francesc Ibañez, no podia imaginar-me que anys després s’acabarien fent realitat. I mira que quan ets petit d’imaginació te’n sobra! Però bé, la qüestió és que la realitat de les aventures i desventures dels serveis d’intel•ligència espanyols (conceptes, aquests, que no sé si són massa compatibles) acaben superant a les de la ficció. L’única diferència significativa entre uns i altres és el nom d l’agència: al còmic l’organització s’anomenava TIA i a la realitat es diu “Cuerpo Nacional de Inteligencia”. Suposo que a hores d’ara devem ser la riota de mig món. La podridura i corrupció institucional de l’estat, el fet d’haver elevat a la categoria de ministre a un dels responsables d’una de les fallides financeres més grans de la història o la manifesta incompetència de nombrosos responsables institucionals – folls de realitzacions faraòniques a l’estil d’aeroports sense passatgers – són aspectes sense importància davant del “proceso secesionista iniciado en Cataluña”. Així ho pensen els serveis secrets espanyols, o el que és el mateix el seu govern, ja que com queda palès en un reportatge periodístic recent, Catalunya és el que més els preocupa. I així actuen. En uns moments en els que l’atur i els drames socials són a l’ordre del dia, l’estat va i es gasta 10 milions d’euros per neutralitzar el projecte independentista a Catalunya – segons cita la revista Interviu – pagant a mitjans, periodistes i tertulians espanyolistes per tal d’emmarranar el procés. Demencial. Repugnant. Ridícul. Tant, que per a més inri, l’actuació “secreta” de l’organització de l’espionatge espanyol, surt a la portada de la citada revista costat per costat amb dues “domingues” espectaculars. Seria per riure sense parar, si no fos que tot plegat no és una historieta més dels agents de la TIA, sinó una constatació més de la decadència de l’estat espanyol. Recomano a tots aquells catalans que estan a l’atur, que busquin al responsable de camp de l’operació a Catalunya i que li lliurin un currículum, ja que pel que sembla s’han trobat amb dificultats per poder contractar gent del país que col•labori amb l’operació. Una feina és una feina! I que no es preocupin si no se sap qui és. Segur que amb l’historial que porten de filtracions a la premsa, aquest personatge acabarà sortint tard o d’hora a alguna o altra revista amb un reportatge de l’estil “Así lo hice: las azañas de un agente secreto en Cataluña”. Òbviament, acompanyat d’una magnífica foto en banyador i al costat de dues “domingues” més.