Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

La imprescincible fermesa d’Alex Salmond

Des de fa uns anys, diversos analistes coincideixen a assenyalar que Catalunya es troba en una cruïlla: que hem de triar entre ser una regió més de l’Estat espanyol, o […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 11/01/2012

Des de fa uns anys, diversos analistes coincideixen a assenyalar que Catalunya es troba en una cruïlla: que hem de triar entre ser una regió més de l’Estat espanyol, o bé dotar-nos d’una eina tan avantatjosa com la d’un estat. Pot ser que aquest moment hagi arribat. Perquè aviat el Govern, el país, s’haurà de plantar davant d’un Estat que l’espolia amb uns 16.000 milions d’euros anuals, que a més a més no li paga la Disposició Addicional Tercera ni el Fons de Competitivitat a què s’havia compromès i que, a sobre, decideix augmentar el dèficit fiscal incrementant l’IRPF (un impost que es paga proporcionalment més a Catalunya que a la resta de l’Estat).

En el moment en què haguem de prendre la decisió, hi haurà molts dubtes a Catalunya. Les pors emergiran i es faran paleses amb tota la seva força. És per això que serà imprescindible tenir un Govern, uns partits, una societat civil i –potser més important que tot això- uns ciutadans que es mantinguin ferms. Ens caldrà tenir governs com el de l’SNP i líders com l’Alex Salmond que estiguin disposats a suportar una pressió enorme i, si cal, a asseverar que el primer ministre britànic, David Cameron, no té cap mandat per fixar la data del referèndum d’independència i, per tant, que no es farà en els propers 18 mesos com volia Downing Street, sinó que es celebrarà a la tardor del 2014, tal com l’SNP s’havia compromès amb els seus electors durant la campanya electoral.

Al principi del meu mandat com a eurodiputat vaig tenir l’oportunitat de conversar amb el primer ministre escocès, l’Alex Salmond i, a banda de la seva gran habilitat política i la seva eloqüència, vaig valorar enormement la seva valentia. Els escocesos tindran ara un privilegi poc freqüent: la llibertat de decidir a quin estat volen pertànyer. I ho faran gràcies, en bona part, al coratge del seu Govern, del seu primer ministre i de tots els ciutadans que hi han confiat. Nosaltres, per la nostra banda, intentarem guanyar-nos la confiança dels ciutadans i, alhora, preparar-nos per, quan arribi el moment, ser tan ferms com el Govern escocès. Si més no, ho intentarem amb totes les nostres forces. Els catalans no només s’ho mereixen sinó que, a més a més, ho necessiten.