(anàlisi d’urgència sobre les conseqüències de l’anunci d’ETA)
Ahir ETA anunciava la fi de la seva activitat armada, un fet que no per esperat és menys important. Crec que la notícia, a banda de celebrada i reproduïda arreu del món, és el preludi d’una nova etapa al País Basc, caracteritzada no només per la fi de la violència sinó, sobretot, per l’inici de l’acció política per resoldre el conflicte de manera definitiva. Certament la decisió ja fa temps que està presa, quan l’esquerra abertzale va decidir donar l’esquena a la lluita armada i apostar per la política com l’única via per aconseguir els seus objectius, però la posada en escena ve marcada per l’anunci d’ahir a la tarda.
A ETA no li hem d’agrair res, ans al contrari, no podem més que condemnar i lamentar la violència i les víctimes causades per la seva acció. Temps hi haurà per fer balanç d’una organització que va començar la seva singladura actuant contra el règim franquista amb un ampli suport popular i que ha acabat perpetrant sagnants atemptats indiscriminats i fortament debilitada per la pressió policial.
No soc tant il·lús per creure que amb aquest comunicat els estats espanyol i francès acceptaran parlar del dret a decidir del poble basc d’un dia per l’altre. Però si que la situació creada després de l’anunci obre un nou tauler de joc on, com a mínim, caldrà tenir en compte els següents factors:
1. L’esquerra abertzale inicia un camí basat en l’acció política que ja no té marxa enrere. La decisió d’ETA ha estat unilateral, no s’ha vist precedida d’un alleujament de la pressió policial ni d’una oferta de diàleg per part dels governs espanyol o francès. Però en canvi sí que s’ha vist precedida per una demanda explícita de l’esquerra abertzale de cessament de la violència. Això ens indica fins a quin punt la determinació d’ETA es basa en una profunda reflexió que implica assumir les conseqüències que un pas com aquest pot comportar.
2. Desapareix un dels principals esculls perquè els estats espanyol i francès encarin el diàleg amb l’organització armada i el major argument esgrimit per aquells que es negaven a parlar del dret a l’autodeterminació mentre ETA matés, extorsionés, segrestés o atemptés per socialitzar el conflicte. Amb aquest pas, l’argument que guanya força és l’apel·lació al ple exercici del dret a decidir en una situació de pau i absència de violència.
3. La bona estratègia d’internacionalització desplegada durant els darrers mesos amb la Declaració de Brussel·les, la creació del Grup internacional de verificació, la bona tasca de Lokarri en la celebració de la Conferència Internacional de Donosti per promoure la resolució del conflicte al País Basc, i la la Declaració d’Aiete han posat el conflicte basc en l’aparador mundial i el suport de destacades personalitats de l’arena internacional reforça la posició favorable a la negociació política.
4. L’arribada gairebé segura al govern de l’Estat espanyol del Partit Popular, força antitètica als postulats polítics de l’esquerra abertzale és una condició imprescindible per iniciar un diàleg definitiu entre posicions confrontades. Un diàleg que ha de servir per parlar de tot: de les víctimes, dels presos, del desarmament, de la derogació de la llei de partits, de la participació política de l’esquerra abertzale, de les causes del conflicte polític, del dret a l’autodeterminació… Com se sol dir, la pau la negocies amb l’enemic.
Òbviament ja sé que no descobreixo res de nou, però aquests quatre factors em fan pensar que ha arribat l’hora de l’acció política a Euskal Herria, i és hora de que tots els actors estiguin a l’alçada de les circumstàncies.
Les properes eleccions del 20 de novembre veurem fins a quin punt la ciutadania avala aquesta aposta de l’esquerra abertzale mitjançant el vot a la coalició Amaiur. Però més enllà del resultat electoral a curt termini, l’opció independentista a Euskal Herria disposa d’una oportunitat d’or per sumar una majoria social i electoral a favor del dret a decidir amb l’única legitimitat de les urnes, i aquesta és, sens dubte, la millor notícia resultant de l’anunci d’ahir a la tarda: que el camí cap a la independència ha quedat net d’obstacles insalvables que deslegitimin l’objectiu final.
Per la nostra banda, només ens queda celebrar l’inici de la fi de la violència i mostrar la nostra solidaritat activa amb el poble basc.
Gora Euskadi askatuta
