Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1055
La República

La discriminació de les arts

Arribats a aquesta secció, el lector ja haurà llegit un nombre considerable d'opinions, idees i possibles solucions sobre el sistema educatiu actual. És més, pot ser, fins i tot, que […]

Oriol Bosch
Oriol Bosch 21/03/2014

Arribats a aquesta secció, el lector ja haurà llegit un nombre considerable d'opinions, idees i possibles solucions sobre el sistema educatiu actual. És més, pot ser, fins i tot, que ja n'estigui fart d'aquest tema. Si és així, perdoni'm, però aquest article aborda la problemàtica actual sobre la discriminació de les arts en el sistema educatiu dels nostres temps.Pot ser que aquesta afirmació sorprengui al lector, les arts estan presents durant la Primària i fins i tot a secundaria, pot dir. És cert, però les disciplines artístiques en cap cas deixen de ser considerades com a menors, com a menys importants. Tota matèria relacionada amb les arts es troba relegada a l'última posició de la jerarquia educativa: primer les matemàtiques, les ciències i les llengües; després les humanitats i la filosofia i, per últim, les arts.

Les arts són necessàries per a la cultivació de la creativitat. No únicament per a que els afins a les arts puguin desenvolupar els seus talents, sinó per a que tots els alumnes estimulin les seves capacitats creatives. Arts i ciències no han d'estar separades en el procés creatiu, les ciències no han de ser associades a la raó i la objectivitat, a la realitat; i les arts han de deixar de ser considerades sinònims de l'expressió individual dels sentiments o les emocions. Les arts no són un extra de les ciències, un complement prescindible i relegable a les activitats extraescolars.

Ara bé, no fa falta només una anivellació del pes de les disciplines, sinó un trencament en la forma d'ensenyar (no només les arts). El professor que transmet informació a mort i de les seves cendres ha de néixer el professor que motiva, que encén una flama de curiositat en l'interior dels alumnes. Les arts no només s'ensenyen, també es viuen. Sense passió aviat la flama s'extingeix. Un cop encesa, el nou professor ha d'identificar les motivacions dels seus alumnes i donar les eines adients per a desenvolupar-les.Prou de classes estandarditzades, prou de classes d'art que limiten els talents dels alumnes a fi de seguir un guió marcat des de una conselleria o ministeri. Sí a les classes d'arts de llibertat creativa, amb professors que realment entenguin el que ensenyen.

La marginació actual de les arts va lligada a una idea única de capacitat humana. Cada individu té un talent únic, propi. La intel·ligència moderna està associada a la capacitat acadèmica, per a evolucionar hem de superar aquesta visió acadèmica per a trobar les vertaderes aptituds dels individus, potenciar-les i interconnectar-les. Considerar que les arts no tenen el més mínim valor és una fal·làcia igual que considerar que aquells alumnes sense capacitats acadèmiques (resolució de tests) no tenen cap qualitat. Aquests fracassos del sistema són els infeliços del demà, però també una gran pèrdua de potencial pel desenvolupament humà.

No es tracta d'intentar millorar l'actual sistema, sinó de reinventar-lo. No es tracta de qüestionar el que sembla ser una veritat indubtable, sinó de superar-la, trencar el marc mental que ens fa creure que el sistema actual és bo perquè sempre ha existit.Cultivem les ments del futur, redimim els errors del passat. Una nova educació per a una nova era.

 

Visca les arts!

Article publicat el 16/03/14 a la segona edició de la revista LaNotícia http://issuu.com/lanoticia4/docs/la_not__cia_-_mar___2014/34?e=10845059/7109894