Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

La defensora del poble espanyol també actua com a ocupant i colonitzadora

            Les persones equilibrades, civilitzades, amb un nivell cultural mitjà i amb una experiència adquirida després d’haver viscut 62 anys, com és el cas de la que hauria de ser […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 19/08/2010

            Les persones equilibrades, civilitzades, amb un nivell cultural mitjà i amb una experiència adquirida després d’haver viscut 62 anys, com és el cas de la que hauria de ser defensora del poble (en funcions), quan han de prendre una decisió sobre algun fet, que s’ha vengut desenvolupant durant molts d’anys, encara que sigui per motius d’alguna denúncia de grups de persones que actuant en un territori com a vertaders ocupants no poden consentir perdre certs privilegis per qüestió de llengua, la primera cosa que haurien de fer és avaluar els resultats de les accions que s’han duit a terme fins a aquell moment. Es tracta del fet de prioritzar la llengua catalana en l’acolliment de les persones immigrades, per la raó totalment comprovada de mantenir la cohesió social; si s’observa que, fins i tot amb aquesta qüestió, el que aprenen majoritàriament els immigrats és el castellà, però que els que són capaços d’aprendre el català se senten més integrats, queda clar que quan aquesta senyora, que ocupa el lloc de manera interina o accidental, la decisió més normal davant la visceralitat d’una denúncia serà no prendre cap decisió i deixar que l’acolliment se segueixi fent de la manera que no causa el més mínim conflicte.

            Tot això seria normal si no sabéssim que aquesta llicenciada en dret, catalana de naixement i establerta e Eivissa, fou militant d’Aliança Popular, i ara pertany al Partit Popular, del qual n’ha estat sotssecretària a les Illes Balears. A més, sabem que ha estat regidora de l’ajuntament d’Eivissa, vicepresidenta primera i consellera d’Hisenda del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i vicepresidenta del Parlament de les Illes Balears. Després ha estat diputada al Congrés per Eivissa i Formentera i el 2005 fou anomenada adjunta primera al Defensor del Poble. Amb tot aquest currículum a la seva esquena, queda clar que deu estar subordinada a les ordres que rebi del PP de Madrid i de la FAES. Si aquests organismes tenen com un dels principals objectius acabar amb la llengua catalana, és ben normal que una de les primeres decisions que ha adoptat, encara no fa dos mesos que exerceix la funció indicada, sigui la de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei que prioritza la llengua catalana en l’acolliment d’immigrants. Qualsevol denúncia que facin els nacionalistes espanyols d’extrema dreta serà atesa, si amb la decisió que s’adopti es pot fer desaparèixer la llengua catalana. Tot això ha estat afavorit per la sentència del TC, que va manifestar que la llengua catalana no podia ser llengua preferent.

            Aquesta serà la mateixa excusa que cercarà el PP i l’extrema dreta ocupant i colonitzadora per bombardejar la immersió lingüística a l’escola i per foragitar com a llengua vehicular de l’escola, el català, cosa que realment no s’ha aconseguit en la seva totalitat ni a totes les escoles. Tot això perquè algun dels periodistes que l’han entrevistada li hagin demanat com veia l’actual situació de la llengua catalana (de fet, ella hauria de ser catalanoparlant, encara que no ho crec, segur que només ho és en la intimitat, si ho és, com vol el seu cabdill Aznar), i ha contestat que la veia complicada tant a les Illes Balears com a Catalunya. Què volia que digués el periodista? Diu el mateix que el PP, que la política lingüística que s’adopta és massa agosarada perquè allarga encara massa la vida de la llengua, encara que no ho diuen amb aquestes paraules. El periodista també li ha demanat si havia estat dur impugnar una llei a favor de la llengua catalana, essent d’Eivissa. Per favor! Això és el mateix que si es pogués demanar a un lleó si era dur menjar-se un cérvol que vivia en el mateix territori que ell. Ha tengut la barra de contestar que havia complert amb la seva obligació. I que per molt que estimi la terra no es podia posar una bena als ulls. Quanta hipocresia! Quanta ignomínia! Si aquesta gent només estima aquesta terra pel benefici que els pot produir.

            Mentre això passa, al Principat els dirigents dels partits independentistes i els que ho haurien de ser es dediquen a actuar per assegurar-se cadires de comandament, no són capaços d’unir les seves forces, només escolten el seu ego i deixen que els espanyols els segueixin devorant. I aquí, a les Illes Balears, els nacionalistes fan exactament el mateix. Cadascú vol tenir la raó, disgreguen les escasses forces que tenen i amb la seva actuació no fan més que entregar el poder al partit ocupant, que l’únic que li interessa és explotar-nos. Encara es pot canviar. Encara hi som a temps!